Infants 'carapantalla'
El que passa és que, com amb tot, al final se n'acaba fent un abús, i que en molts casos pot acabar en un enfrontament entre pares i fills
L’altre dia pensava que al meu fill no li agraden les noves tecnologies: mai li ha cridat l’atenció ni la tauleta, ni el telèfon, i la tele fa poc que la mira. I aleshores reflexionava sobre si és positiu o negatiu aquest fet. Hi ha moltes teories a favor i moltes en contra. No negaré la llibertat que ens donen als pares aquestes eines, en moments crítics en què cal tenir-los entretinguts. El que passa és que, com amb tot, al final se n'acaba fent un abús, i que en molts casos pot acabar en un enfrontament entre pares i fills. No obstant això, l’ús racional d’aquestes eines, sempre amb la supervisió dels pares, té la seva part positiva.
I és que la vida ha canviat moltíssim en els últims deu anys a causa d’aquests aparells. Els dinars, per exemple, ja no són “familiars”. Fa uns dies, en un restaurant, hi havia un grupet de 4 infants d’entre 4 i 7 anys aproximadament, que seien en una taula separada, darrere de la dels seus pares. Mentre els adults xerraven entre ells, els infants jugaven amb les seves tauletes. Cadascú a un joc diferent. Embadalits mirant la pantalla, aliens a tot el que passava al seu voltant, sense pressa, sense prendre consciència del valor del temps. Aïllats del món, sense comunicar-se entre ells. He de dir que em va sobtar moltíssim la imatge, horrorós.
Un altre dia, en un altre restaurant, un nen va entrar-hi jugant amb la tauleta. El pare i l’avi van demanar per ell perquè ni tan sols va aixecar la vista del joc. No va ser fins que van portar el menjar que va deixar de jugar, momentàniament, per després reprendre el joc entre plat i plat. Què voleu que us digui, per a mi,és molt trist. I així, escenes quotidianes, cada dia, al metge, al parc, a les cafeteries...
Una amiga que coneix molt bé els meus ideals sobre educació em va passar un article: 'Sense ordinadors ni wi-fi: així són les escoles que triomfen a Sillycon Valley'. Al bressol de la tecnologia, els gurus envien els seus fills a escoles sense ordinadors, trien una escolarització sense pantalles, en escoles alternatives. Les escoles Waldford, per exemple, aposten per l’experimentació en el món real, la creativitat i la curiositat innata. Aquestes escoles fins i tot es qüestionen el paper de la informàtica a les aules. És el retorn del paper i del llapis.
En fi, que tot és qüestionable, i segur que no hi ha cap mètode d’ensenyament infal·lible. Per a qui hi estigui interessat, la Fundació Telefónica ha llançat una nova guia 'Viaje a la escuela del siglo XXI, Así trabajan los colegios más innovadores del mundo', on expliquen que les escoles aconsegueixen millorar els resultats sense necessitat de tauletes ni plataformes digitals. I és que les noves tendències en educació passen per models sense tecnologia, on aquesta eina ha esdevingut un complement, però no l’únic. No obstant això, que la tecnologia no sigui imprescindible, no vol dir que no hagi de tenir el seu espai a les escoles.
