M’avorreixo sobiranament

Són tantes les ofertes culturals i lúdiques d’Andorra que cada vegada que algú diu que a Andorra no hi ha res a fer, m’avorreixo sobiranament. És clar que no tenim l’oferta cultural que tenen altres llocs, però és que hem de pensar en les dimensions del país, en els habitants que hi ha i en els turistes que hi rebem.

Si ens poséssim a enumerar aquestes opcions de lleure, segurament se m’acabarien les línies. Només de museus, en tenim una vintena d’infraestructures, amb centres d’interpretació, sales d’exposicions, etc. A més, a l’estiu s’ofereix la possibilitat de visitar amb guia moltes esglésies romàniques, a banda d’altres monuments. L’època estival, també, coincideix amb les festes majors, on es fan concerts, espectacles, i tot tipus d’activitats. Per això, encara amb més raó, em molesta que es digui que a Andorra mai no passa res. Menció a part mereixen les activitats esportives, que agrupen un gran nombre de seguidors.

Sempre m’ha sobtat la gent que presumeix dels seus viatges arreu del món. Que sí, que veure món està molt bé, però que entendre el que hi ha al teu territori també. Gent que no sabria calcular a quins segles corresponen la majoria de les esglésies del país, però sí s'ha 'patejat' tot el Camdem Market, per dir alguna cosa. Persones que ni tan sols saben que a Andorra es produïa ferro, però posen davant de la Torre Eiffel, per posar un altre exemple.

I sí, una de les experiències més enriquidores és viatjar, sense dubtes. Cada viatge t’ofereix quelcom diferent; uns et sorprenen amb la natura, altres amb gastronomia, amb la seva gent... tots aporten experiències. Però entendre la nostra història, la nostra societat, preocupar-nos pel que passa i ha passat en el nostre país també ens fa rics, i això, lamentablement sembla que encara no ho hem après.