21 coses

Aquesta setmana ha rodat per les xarxes un article que es deia “21 coses que pots fer a Andorra i que no són només esquiar”. Fins aquí tot correcte, semblava una publicació que posaria en relleu altres activitats d’Andorra, més enllà de l’esport blanc. Després de llegir-me l’article, el primer que vaig fer va ser mirar la data de publicació. Efectivament és recent, del 6 de febrer. I això és el que passa quan escrius sense saber prou d’una destinació:

Dels 21 punts, els podria tombar tots. Però no ho faré. El primer, per començar diu: “Una vuelta por las tiendas de Andorra la Vella”. La redactora hauria de saber que el carrer principal, l’eix comercial, no és només d’Andorra la Vella. Escaldes-Engordany, l’avinguda Carlemany (Vivand) té un pes molt important (per no dir més) que Andorra la Vella. Primer punt que ja no em convenç. Senyora redactora, informi’s d’on comença una parròquia i on acaba l’altra.

La majoria de punts són banalitats. Coses que qualsevol podria saber. Però les recomanacions que més han sobtat són les culturals. “Visita el conjunto histórico de Les Bons, una de las zonas culturalmente más interesantes de Andorra”. Ah sí? I per què? Queda molt bonic posar-ho i quedar-se tan ampla, sense cap altra justificació. Però el que més em sorprèn és la recomanació museística: “Sacia tu parte cultural visitando alguno de sus museos (Andorra tiene muchos). Por ejemplo: el del perfume”. No tinc res en contra del Museu del Perfum, de veritat, però crec que hi ha altres instal·lacions més importants, més recomanables i amb més identitat. Al punt 19 ens parla de “las fraguas’’ de la Massana. Només n’hi ha una, i és la Farga Rossell.

Però sens dubte, el millor de tots és el 12. “Conduce por la carretera que une los pueblos de Canillo y Ordino escuchando ‘Yellow sun’ de Crystal Fighters. Para en cualquier lugar, sal de coche y respira el aire puro”. Doncs jo diria que s’ha d’agafar la màquina llevaneu, un helicòpter, unes raquetes o un parapent per travessar d’un poble a l’altre, perquè aquesta carretera a l’hivern... està tancada! Així que millor posar-se ‘Born to be wild’ i buscar-se la vida entre la neu, tot molt salvatge...

Mentrestant, això em serveix per corroborar que un titular bonic i cridaner pot més que el contingut de qualitat. I que ens estem acostumant a quedar-nos amb allò superficial, ja que ni tan sols tenim temps ni ganes de saber què diuen del nostre país. Per cert, una rectificació de l’article no estaria gens malament.