Caminar pels carrers de Sant Miquel o del Sindicat de Palma, durant bona part del dia, és una prova per a la paciència. Sobretot a l’estiu. Els ramats de turistes, a velocitat de tortuga distreta, alenteixen el trajecte de qualsevol que tingui una destinació clara i un termini per arribar-hi. Sovint abordar aquests dos carrers –entre d’altres del centre de Ciutat– es converteix en una cursa d’eslàlom. Als habitants de Palma només ens queden dues opcions: intentar evitar passar-hi o afegir-nos al ritme de pas dels turistes que hi acostumen a circular. No és estrany que només un de cada cinc visitants digui que li agradaria que hi hagués menys gent al centre de Ciutat: perquè el ritme el marquen ells. I no tan sols a l’hora de caminar. Tampoc no ho és que, en canvi, tres de cada quatre residents a dins murades creguin que l’excés de gent afecta el seu dia a dia i que hi ha massa turistes. Les dades –d’un informe de la Fundació Iniciatives del Mediterrani que explica Toni Crespí a la pàgina 15– deixen clar que el centre de Palma comença a ser fins i tot desagradable per als seus habitants. Alguns pensaran: calen turistes perquè hi hagi feina i doblers, que s’aguantin! Però deixant de banda que els que viuen a una ciutat són els primers que s’hi haurien de sentir còmodes, fins i tot els que es neguen a veure-ho s’haurien de plantejar que l’excés va matar la gallina dels ous d’or. A Ciutat i a fora. A ciutats com Praga, Venècia i Florència, per trobar un poc de realitat més enllà del parc temàtic per als visitants que ho omple gairebé tot, cada pic cal rascar més. El centre de Palma ha començat a entrar en aquest camí i cal trobar la manera de posar-hi remei, abans que sigui tard.
