ERROR 403

Sense Mascaró, el nostre món no seria com és

De vegades no som conscients de la importància de les Illes Balears. I ara no parl d’economia ni d’ecologia, sinó de la gent que hi viu i hi ha viscut. Sembla que som pocs i estam un poc aïllats, però aquí s’hi han format personalitats tan transcendents com Joan March, que va tenir una influència innegable, no només en l’economia, sinó també en la cara més bèl·lica de l’Europa del segle XX.

Aquell mateix March, un home d’acció que sabia com cultivar els seus interessos, va tenir una relació intensa i sorprenent amb un altre mallorquí gairebé antagònic, Joan Mascaró. Aquesta relació, que explica una part de la nostra història més recent, us l’esbossam al dossier d’aquesta setmana, que inclou un fragment de la novel·la Reis del món de Sebastià Alzamora.

Mascaró –probablement el mallorquí més llegit al món després de Ramon Llull, diu l’investigador Joan Miquel Mut– potser no va ser tan influent com March, en el seu moment; però és ben segur que ara ja ho és més, d’una manera molt diferent. Les seves traduccions del sànscrit varen impulsar definitivament la introducció de moltes idees de l’hinduisme i el budisme a la societat occidental. Conceptes com el pacifisme i la resistència no violenta, pràctiques com el ioga i la meditació, tota mena de teràpies, filosofies de vida, tècniques de lideratge, llibres d’autoajuda... tots estan influïts, relacionats o directament inspirats per les idees que va traduir, entendre i escampar Mascaró. Sense la seva feina, el nostre món no seria com és ara.

Si un mallorquí universal com Joan Mascaró va poder anar –mentalment i espiritual– tan lluny, és perquè tenia els peus ben arrelats, a Mallorca i al català, que per enfora que fossin mai varen deixar de ser ca seva.