DirectorPer cada periodista que intenta explicar el món avui dia hi ha desenes de professionals de la comunicació que es dediquen a vendre-li notes de premsa, entrevistes i reportatges: mecanismes per entaforar als mitjans el relat dels que els paguen. Mentre els mitjans -sobretot els escrits- s'enfronten a crisis paral·leles, el sector de la comunicació corporativa i institucional creix cada dia més, intentant acaparar l'atenció dels periodistes.
Els que fan feina als gabinets de comunicació no fan periodisme i han d'estar prou d'acord amb aquells per a qui treballen -o no anar sobrats d'escrúpols- per fer la feina sense mala consciència. Però davant d'un sector en crisi -el del periodisme- les grans empreses, els partits polítics i les institucions tenen l'avantatge que sovint poden oferir unes condicions laborals i un sou més bons que els dels mitjans.
Tot això és més evident aquí, a les Balears, on només s'ensenya periodisme en una facultat privada novella, i on falten periodistes amb experiència. En aquest context el vampirisme constant que exerceixen els partits polítics, directament o a través de les institucions, contractant periodistes en exercici, té conseqüències que perjudiquen tots els ciutadans.
Esper no sentir cap crítica de cap polític, sobretot si és d'un partit de govern, sobre la qualitat dels mitjans de comunicació de les Balears; perquè n'és directament corresponsable.
