Les eleccions estatals dinamiten qualsevol previsió feta fins ara per als comicis municipals, insulars i autonòmics –fins i tot europeus– a les Balears. Tot i que aquí ja érem en precampanya, ara s’hi afegirà una intensa campanya estatal de dos mesos i mig amb conseqüències males de preveure per a la política illenca. D’entrada, previsiblement, els problemes propis de les Illes quedaran més en segon terme que de costum entre els partits grans, contaminats per la influència de les eleccions generals.
Un dels grans afavorits per les eleccions anticipades pot ser Vox, que arribarà al 26 de maig amb el trampolí de l’augment important en què haurà tingut vot estatal. Caldrà veure si, tot i això, es podrà formar un tripartit de dretes davant la previsible caiguda d’un PP desorientat en què Casado es limita a fer seguidisme de l’extrema dreta, i de Ciutadans, que més enllà de l’anticatalanisme –que ja no és cap novetat–, continua sense tenir cap discurs articulat.
Si el tripartit de dretes suma al Congrés, encara que la formació del govern espanyol es deixi per a després del 26-M, l’amenaça de l’extrema dreta pot mobilitzar els votants d’esquerres a les Balears, fins i tot part dels abstencionistes tradicionals. També pot passar que Sánchez guanyi força i sumi amb Units Podem i altres aliats o, fins i tot, que aspiri a atreure Cs al seu bàndol. Si s’esbossa aquest darrer cas després del 28 d’abril, per molt que no es defineixi abans dels comicis del maig, Francina Armengol tindrà un problema. Una part del seu electorat es pot trobar incòmode votant un partit capaç de pactar amb una formació que n’ataca la cultura.
