DirectorQuina legitimitat té una institució ademocràtica que s’intenta mantenir amagant-se darrere de l’opacitat? Aquest és el cas de la monarquia espanyola, que opta per la manca de transparència amb la col·laboració necessària del principal partit que governa la Moncloa, el PSOE. No parlo ara de les sospitoses activitats econòmiques de Joan Carles de Borbó, sinó de què pensen els ciutadans del cap d’Estat que no poden votar. El PSOE no ho vol saber i, per tant, evidentment, el sector socialista del govern de Pedro Sánchez tampoc no ho vol escoltar.
Així ho demostra, un pic més, la decisió socialista d’aquesta mateixa setmana perquè el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) continuï sense demanar als ciutadans com valoren la monarquia. Fa cinc anys que el CIS no pregunta per la puntuació del rei –i quan ho va deixar de fer suspenia amb un 4 sobre 10–. Tampoc no demana si és convenient mantenir la monarquia parlamentària o és millor convertir-la en una república. Ja se sap que el govern espanyol, per tradició, no és precisament amic de fer preguntes amb massa rellevància política als ciutadans. Ni de permetre-les, no fos cas que contestin.
Podem ho té mal de vendre, a les seves bases, que no només no farà res per arribar a la república, sinó que ni tan sols aconsegueix que el CIS vulgui sentir què en pensen els ciutadans. Però hauria estat pitjor si ni tan sols ho hagués intentat. Joan Carles de Borbó, que va basar la legitimitat de la corona en la seva presumpta oposició al 23-F, va perdent la força política que li quedava al pou de la cobdícia. Perdent-hi, tros a tros, la credibilitat i el respecte que li restaven, hi arrossega els del seu fill i les restes arnades de la seva institució.
