PalmaEl problema de l’explotació sexual de menors tutelades pel Consell de Mallorca és prou greu com perquè no es faci servir com a arma política. Tot i això, l’oposició no ha sabut estar-se’n, demostrant una bona dosi d’hipocresia i de cinisme. L’últim exemple ha estat aquest dimarts, al ple del Parlament, quan l’oposició ha reclamat una vegada més la dimissió de la consellera d’Afers Socials del Govern, Fina Santiago, tot i que no té cap competència en aquest cas, perquè els menors els tutela el Consell de Mallorca i no el Govern. Un petit detall sense importància, deuen pensar els diputats del PP, Cs i Vox.
Els representants del PP demostren encara més capacitat per al cinisme i la hipocresia cada vegada que fan veure que aquest problema no existia quan governaven. Com si la prostitució de menors (que sempre és explotació sexual) fos un invent del 2015, de l'època de la formació del primer Pacte, i abans les al·lotes estiguessin ben protegides. L’evidència d’aquesta mentida ni tan sols els fa prou vergonya com per callar.
Això vol dir que ningú ha d’assumir responsabilitats polítiques per l’escàndol dels menors tutelats explotats sexualment? No. Però, d’entrada, el que necessitam és informació. Des de quan se sap què passa i amb quina intensitat, quants casos n'hi ha cada any, en quants se n’ha trobat el responsable, quina mena de grups fan negoci amb la llibertat sexual de les més joves, etc. Sense informació no es poden reclamar responsabilitats, a no ser que es faci, precisament, per la informació que se'ns ha amagat i encara se'ns amaga, que és un bon motiu.
Per poder actuar amb coneixement de causa també hem de saber fins a quin punt està estesa l’explotació sexual de menors de fora dels centres, de les que no estan tutelades i viuen en famílies. I hem d’aclarir quina relació hi ha entre la prostitució de menors i el turisme. N’hi ha? Perquè en el cas de les adultes sabem que tots dos negocis tenen relació, que les Illes Balears són una destinació de turisme sexual.
Aquest debat s’omple encara més d’hipocresia i cinisme quan s’aïlla de la covardia legislativa que han tingut tots els partits que han governat a Espanya en tot allò que té a veure amb la prostitució en general. Tots els governs que han passat per la Moncloa han mantingut un sistema que no persegueix la prostitució ni la regula, que la manté en una alegalitat que no protegeix els drets de les treballadores sexuals i tan sols ajuda a amagar els negocis de les organitzacions que es dediquen al tràfic i a l’explotació sexual.
Que Espanya sigui el bordell d’Europa és una de les conseqüències d’aquesta covardia legislativa. El debat sobre si s'ha de prohibir del tot la prostitució o si s'ha de regular, i com, s’ha d’afrontar amb valentia. Cal posar-lo damunt la taula política –tal com fa Jenn Díaz en aquest article a Crític–. Haig de reconèixer que dubt com s'ha d'afrontar el debat, però crec que la situació actual és la pitjor possible, i que mantenir aquest tabú en la política té conseqüències massa greus.
