La denúncia dels sindicats policials contra el Govern per l’ajuda de 1.000 euros al còmic satíric 'On és l’Estel·la?' no és res més que un intent de censura. O un intent de fer que el Govern i l’Institut d’Estudis Baleàrics, responsable de la subvenció, els facin la feina bruta a l’hora de censurar. És un altre atac a la llibertat d’expressió. L’ajuda –el director de l’IEB ho ha deixat molt clar– no depèn dels continguts, i que no agradin als policies no és un motiu per denunciar els que l’han donada.
L’autor del còmic, l’il·lustrador Toni Galmés, em va demanar que l’acompanyàs quan va presentar el llibre a Palma, poc després de publicar-lo. No és res més que un 'divertimento', un joc que emula la coneguda sèrie d’'On és Wally?' en escenaris del Procés. I, és clar, hi surt l’1 d’octubre, i les indignants càrregues policials que varen deixar un miler de ferits. Galmés, al llibre, afronta aquella injustícia amb l’humor i això ha indignat una colla de policies que se senten vexats, insultats i humiliats.
Qui va vexar i humiliar l’1 d’octubre no va ser precisament Galmés, ni tampoc els milers de persones que varen intentar votar al referèndum. Hi era i vaig veure des de la primera línia el setge policial a l’Escola Ramon Llull de Barcelona. L’assalt a cops de porra, el segrest de l’urna i la retirada caòtica en què els agents de la Policia Nacional varen disparar bales de goma –vetades pel Parlament de Catalunya– a la massa rebentant l’ull de Roger Español i ferint la cama d’un professor mallorquí.
L’1-O només hi va haver vexació i humiliació des d’un bàndol, i era el que anava uniformat. Atacar un còmic satíric que té l’atreviment d’aprofitar-ho tot plegat per fer-ne humor, a més, és cinisme.
