CIÈNCIA
Balears 24/02/2017

Fotoidentificació de voltors a la serra de Tramuntana

La UIB promou un projecte de voluntariat científic, amb l’ajut d’estudiants de Biologia i fotògrafs de natura, per recomptar aquestes aus emblemàtiques de Mallorca

i
Enric Culat
4 min
Les marques naturals dels voltors, les configurarà la forma de les plomes. / JUAN J. BAZÁN

Com passa amb els humans, a la natura cada ésser viu disposa d’una part del cos absolutament singular, una marca natural, un tret diferencial i distintiu que fa que cada animal sigui únic i diferent de la resta d’individus d’una mateixa espècie. Ferides causades per depredadors, malformacions, taques, colors, dibuixos, ratlles o simples formes configuren una mena de DNI biològic o gegantesc banc de dades de la fauna silvestre d’incalculable valor per a científics, biòlegs i naturalistes. Hi ha incomptables exemples de marques naturals, des de la forma i color de les aletes de les balenes fins a la disposició de les escates de les sargantanes o les serps, passant per les taques del plastró de la closca de les tortugues de terra o les taques en què estan inserits els bigotis dels ossos polars o dels lleons marins.

Prova amb èxit

La fotoidentificació a través de les marques naturals presenta molts avantatges. Generalment serveix per sempre, a pesar que l’animal creixi i es desenvolupi amb el pas del temps. A més, no causa cap tipus de trastorn en els organismes vius, cosa que evita l’ús d’altres sistemes de marcatge més invasius basats en la captura i la manipulació. A Balears, la fotoidentificació ja s’ha provat amb èxit en diverses espècies de cetacis, papallones, tortugues de terra, serps, el becut vermell i el ferreret, entre d’altres. Ara, per primera vegada a Mallorca, s’aplicarà en les aus, en concret per fer un cens del voltor negre en el seu hàbitat natural a la serra de Tramuntana. És cert que alguns exemplars anellats aporten informació molt valuosa, però la lectura no sempre és senzilla i depèn de la posició puntual d’aquestes aus rapinyaires.

Les marques naturals de la fauna silvestre tampoc no són fàcils d’observar a simple vista. Cal un entrenament previ per identificar aquestes marques i disposar de coneixements sobre morfologia, biologia i comportament de cada una de les espècies que s’observen. És important tenir en compte que la fotoidentificació o reconeixement individual no és un estudi en si mateix, sinó una eina que permet fer altres estudis per determinar, per exemple, volums poblacionals, censos, patrons de conducta, migració, residència, fidelitat grupal o associacions entre els individus, edat, longevitat, període de cria i seguiment d’espècies. La metodologia de la fotoidentificació implica, doncs, un aprenentatge per poder fer una aproximació als animals, escollir els llocs d’observació més idonis, disposar dels equips fotogràfics més apropiats (òbviament no basta un telèfon mòbil, sinó equips amb potents teleobjectius), seguir de manera escrupolosa unes pautes prèviament establertes a l’hora de fer les fotografies (que siguin individuals i no de grup, cercar un angle correcte, bona lluminositat, etc.) i posteriorment saber llegir i interpretar correctament tot el que mostren les fotografies.

De tot això, se’n parlarà el proper dia 2 de març a un seminari de voluntariat científic que es farà al campus universitari, organitzat pel Grup d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB i impartit per Samuel Pinya, professor del departament de Biologia a aquesta universitat, i per Jordi Muntaner, ornitòleg i encarregat de la coordinació del projecte de fotoidentificació dels voltors. El seminari va dirigit als estudiants de Biologia, fotògrafs de natura, aficionats, naturalistes i voluntaris del GOB i de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) que habitualment ja col·laboren en el cens del voltor negre per mitjà d’altres sistemes diferents del de la fotoidentificació i que, per tant, estan molt familiaritzats i avesats al reconeixement d’aquesta espècie.

La idea és començar a organitzar grups de voluntaris que es distribuiran en vint punts de mostreig a llocs estratègics de la serra de Tramuntana, en funció del nombre de persones que s’apuntin a participar en aquest projecte. Cada grup serà compost per quatre persones, dues d’elles faran les fotografies, mentre que les altres dues s’encarregaran del recompte visual, com s’ha fet altres anys. Les observacions es faran en el transcurs de dos caps de setmana consecutius del proper mes de maig. L’objectiu és doble: d’una banda, fer servir simultàniament els dos mètodes (el recompte tradicional i la fotoidentificació) i comparar-los per veure si donen els mateixos resultats; per una altra, testar la fiabilitat de la nova metodologia de mostreig, amb la intenció d’anar estenent-la a altres espècies.

La primera vegada

“Fins ara a Mallorca mai no hem posat en pràctica un sistema de fotoidentificació d’aus. Serà la primera vegada -explica Samuel Pinya- i una de les coses més importants a tenir en compte, perquè tot surti bé, és seleccionar correctament les marques naturals per tal que no variïn en el decurs dels nou dies que durarà l’experiment, que es desenvoluparà en dos caps de setmana”. Les marques naturals dels voltors, les configurarà la forma de les plomes de les dues ales de cada individu, emmarcades en tres punts de referència del conjunt del cos de l’animal. Una vegada referenciades, les marques generaran grups de dades que després es compararan entre si per observar el grau de similitud entre cada un dels exemplars fotografiats. L’operació es farà amb l’ajut d’un algoritme matemàtic gràcies a un software de lliure accés -denominat APHIS- i configurat fa uns anys per la Fundació Bit, per encàrrec específic de l’Imedea per estudiar poblacions de sargantana balear. Aquest model ja s’ha aplicat amb èxit en altres espècies i ara es farà servir per al recompte del voltor negre i del voltor lleonat, segons informa Samuel Pinya.

La UIB s’encarregarà de la part d’anàlisi, interpretació d’imatges i estadística del projecte, que, tot i que tindrà un baix cost econòmic, sí que serà “laboriós de fer”, segons admet el professor de la UIB, que està convençut que “el sistema de fotoidentificació de marques naturals permetrà als científics obrir nous horitzons per estimar poblacions sense interferir en elles. En el futur volem continuar promovent aquesta metodologia, obtenir dades tan fiables com sigui possible i testar noves metodològiques envers la natura”, conclou Pinya.

stats