image-alt

FERRAN SÁEZ MATEU

On són els arguments dels altres?

Deixant de banda els sentiments, que són un territori magmàtic però també inevitable, crec que des de Catalunya hi ha arguments racionals per defensar la secessió, però també la no secessió d'Espanya, així...

Frankenstein i l'any sense estiu

Fa tres setmanes vaig ser al Pirineu. El trajecte de Barcelona fins a les valls d'Andorra em va mostrar paisatges inusualment verds, amb una vegetació molt atapeïda. Encara hi havia grans extensions...

image-alt

Carrer del Genocida, 13

Durant l'època en què Jaime Mayor Oreja va ser ministre de l'Interior van aflorar, misteriosament, dotzenes i dotzenes de plataformes i plataformetes, algunes de les quals s'han transformat avui en partits...

image-alt

Cristina i Artur

La Cristina i l'Artur tenen el mateix passaport: són ciutadans d'un mateix estat de la Unió Europea. Però el tracte que reben tant dels fiscals d'aquest estat (de dret), com dels cossos i forces de...

LAPAO veneçolà: una història edificant

El general Marcos Evangelista Pérez Jiménez va ser president de la República de Veneçuela (llavors encara no era "República Bolivariana") des del 1953 fins al 1958. Amb el preu del petroli en alça, la...

LAPAO veneçolà: una història edificant

El general Marcos Evangelista Pérez Jiménez va ser president de la República de Veneçuela (llavors encara no era "República Bolivariana") des del 1953 fins al 1958. Amb el preu del petroli en alça, la...

La princesa està trista

La històrica (i aquí l'adjectiu no és un tòpic) esbroncada que van haver d'entomar els prínceps d'Astúries la setmana passada al Liceu marcarà el principi, o potser el final, d'alguna cosa. Per això es...

Un escorpí, una granota i Aznar

M r. Arkadin , d'Orson Welles, és una obra estranyíssima -rodada, entre altres llocs, a Barcelona i a Segòvia- que conté un monòleg impactant. Es tracta d'una vella i coneguda faula. Un escorpí li demana a...

Després de la ciència

No penso parlar directament del tema de la llengua a la Franja de Ponent per la mateixa raó que no discuteixo ni discutiré mai amb ningú sobre si Elvis Presley viu ocult en una illa del Carib. En tot cas,...

L'argument Tarradellas

Quan des de la perspectiva de l'actual govern del PP i, en general, de la classe política espanyola, es contraposa la noció de Catalunya com a subjecte polític amb la idea constitucional d'unitat d'Espanya...

Espanyols dels dos hemisferis

La Constitució espanyola del 1812 deia a l'article 18: "Son ciudadanos aquellos españoles que por ambas líneas traen su origen de los dominios españoles de ambos hemisferios y están avecindados en cualquier...

image-alt

De qui és el carrer?

Fraga Iribarne (quan jo era petit sempre se l'anomenava així, amb els dos cognoms) es va fer famós per haver pronunciat la frase " La calle es mía ", cosa que ell sempre va negar. Durant anys, aquesta...

Hitler damunt la taula

Fou justament un filòsof jueu, en l'actualitat denostadíssim per l'esquerra benpensant, Leo Strauss, qui va encunyar l'expressió reductio ad hitlerum . Feia referència a una tendència que no ha fet més que...

El PP i C's viuen a Màtrix

Ara imagini's, senyora, que li expliquen que en un país de 7,5 milions d'habitants hi ha un problema molt, molt, molt gros relacionat amb la realitat lingüística dels seus habitants. Aquest problema és tan...

Thatcher: responsabilitat i impopularitat

La sèrie es deia Man about the house , i aquí va ser traduïda com Un hombre en casa . Estem parlant dels setanta profunds. L'interpretava Richard O'Sullivan, però el que ens interessa són els actors...

'Escrache': primera part

En diré escrache , per la mateixa raó que dic tango i no tang o alguna ridiculesa per l'estil. Es tracta d'una cosa tan genuïnament sud-americana com el mate (al qual tampoc anomeno mat ) i, com a...

I si el problema fos la UE?

I si Xipre, o abans Grècia, fos només el símptoma de la malaltia, i no pas la causa? ¿I si el projecte de la Unió Europea constituís una suma monstruosa d'interessos contradictoris, mala consciència...

De somnis i escarments

De vegades, no sempre, la cronologia genera xifres rodones, simetries, segments històrics imaginaris que sembla que continguin un sentit ocult, o fins i tot un avís. Per descomptat, no em refereixo al...

La veritable puta i l'autèntica Ramoneta

Que una part del catalanisme conservador ha fet molts cops de puta i de Ramoneta ja des d'abans de la instauració de la Mancomunitat és un fet que resultaria ociós de discutir. Molts posarien en dubte,...

Democràcia i memòria

Vaig llegir amb molta atenció la segona part del dossier que, diumenge passat, l'ARA va dedicar a la qüestió de la regeneració democràtica. El tema m'interessa per raons professionals, però sobretot perquè...

La monarquia i els catalans

La proposta d'abdicació del rei en favor del príncep defensada fa poc per Pere Navarro va ser rebuda amb indignació per uns -el PSOE sempre ha estat joancarlista- i amb una rialla sarcàstica per molts...

'Miracula et mirabilia'

En les èpoques convulses i incertes, immediatament abans d'un gran canvi, la gent sol veure coses rares, senyals al cel, signes inquietants. Tot guió necessita un escenari adequat. A l'Edat Mitjana i el...

Bufons, músics i falcons

Fa vint anys, quan estava acabant la tesi doctoral, vaig quedar fascinat per La cultura del Renaixement a Itàlia , de Jacob Burckhardt, publicada a Basilea l'any 1860. Està feta a partir d'uns paràmetres...

Lliçons d'una altra transició

De la Història, com del porc, cal aprofitar-ho tot. Fa gairebé quatre dècades, Espanya va viure la transició des d'una dictadura nascuda després d'una guerra civil a un règim democràtic basat en l'estat de...

Les receptes i la Providència

La qüestió de l'euro per recepta, sumada a la recent sentència del Tribunal Constitucional, hauria de reobrir (en realitat, d'obrir) un debat profund sobre la naturalesa d'un sistema al qual atribuïm un...

Frases fetes i preguntes sense fer

Hi ha un cert periodisme basat en la combinació de metàfores polivalents, tota una fraseologia a l'abast de la gent de cor senzill. "Si volem resoldre el sudoku polític no ens hem de fer trampes al...

Els nostres abismes fiscals

Hi ha, dit molt a l'engròs, dues grans maneres d'entendre la fiscalitat. La primera es basa en la idea moderna de contribució proporcional a les coses comunes: els fanals dels carrers o l'asfalt de les...

L'any que vam dir 'sí'

En aquest país nostre hem estat molts anys callats, o remugant, o ens hem limitat a dir no . Cantava Raimon fa molts anys allò del "Diguem no: nosaltres no som d'eixe món" (enguany, per cert, aquesta cançó...

Ofertes equívoques

A les pel·lícules d'abans, les persones de països exòtics que no eren de raça blanca acostumaven a emprar només l'infinitiu, i els seus interlocutors els responien de la mateixa manera. Al doblatge en...

Altres miratges: Europa

Hi ha dues maneres molt diferents de pronunciar la paraula Europa, i també d'assumir-ne el significat. Una possible opció és la de Paco Martínez Soria o Alfredo Landa. A les dècades del 1960 i 1970, Europa...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >