Poca gent revisa els clàssics. Guaiteu. Ara fa 14 anys s’estrena Miravet i el Sant Grial de l’Estatut. Us seria difícil trobar una pel·lícula a la galàxia que fotés tants bots de gènere com una llagosta...

El primer pres polític català passa vint anys a la presó. A cinc presons. Mor a la darrera. El primer pres polític català és condemnat a cadena perpètua. El judici està escrit. A més, li foten tot el que...

Cadascú té una missió. El 27 d’octubre del 2017, després d’haver escrit i parlat sobre la declaració d’independència, vaig sortir disparat del Parlament. Activo les sabates turbo propulsores. Pitjo els...

Hi ha persones que creuen que Santiago Rusiñol és un nom de carrer. Som davant d’una confusió, com ja va avisar Confuci. Rusiñol era un home que plorava als batejos i reia als enterraments. Una criatura que...

Decepció. Tristesa. Snif, snif. Injustícia. Impotència. Aissss. Diguem-ho clar. Un any més el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges no programa un dels clàssics mai reconeguts del gènere: Las autonosuyas...

Franco riu. Amb aquell somriure d’arestes de sardina. Franco sempre s’esbellega, es pixa, rebenta. Franco sempre remenant la cua com arengada fresca. Franco sempre d’oferta. Sempre es ven. Sempre es compra....

Hi ha aquella història d’un poble de Lleida. Petit. Lil·liputenc. Invisible. Però es veu que un dia hi arriben tot de policies però no pas per fer-hi turisme espiritual, místic, platònic. Què volen aquesta...

El 24 de setembre del 1870, malgrat que està a punt d’estrenar una barretina terra-mar-aire, Jacint Verdaguer no pot anar a la festa major de Barcelona. Res, un fet sense importància el segresta a Vic:...

Vaig al metge: pateixo d’enveja. De la bona. A la vena, a la pituïtària, a la neurona. A granel, a dojo. Es veu que no hi ha res a fer. Et poden donar pastilles per a tot però per a això no. Volem píndoles...

Veureu, n’hi ha que creuen que el problema és de daltonisme. A veure, s’ha marejat molt el personal: groc, vermell, blanc, fosforescent selenita, però cada criatura fot el que li rota i hem vist blaus de...

Fum. Quan arriben els bombers la porta del carrer està oberta. El foc fueteja. Van ruixant. Hi ha massa fum. Van avançant. Van veient: la secretaria i el magatzem destruïts. Fum. Llibres, papers, mapes,...

El 1994 passa una cosa a Balaguer que encara no té explicació: Primer Congrés d’Ufologia i Paraciències. M’hi deixo caure en format ectoplasma sigil·lós. Una criatura terrenal del públic pregunta: “Si...

L’home que va il·luminar mig món va sentir a parlar per primer cop d’aquell país en un hotel a la vora del Tàmesi. “Catalunya?”, va interrogar l’enginyer nord-americà Fred Stark Pearson. L’enginyer català...

El 1907 l’Ajuntament de Barcelona pitja les tecles Ctr+Alt+Supr. L’ordre municipal activa centenars d’escombres amb una missió: fer fora els pobres dels carrers. Escombrar-los. Que no es vegin: els...

Fulls mecanografiats amb taques. Pàgines dins de sobres. Arribaran en mà, en bústies, en portes que es mig obriran. Són les xarxes socials catalanes durant el franquisme. Són articles, informacions... Són...

No se n’ha trobat el cadàver. Però totes les investigacions assenyalen que l’Espinete és mort. Sí, xiquets. La Policia Internacional de Putxinel·lis haurà de d’esbrinar si som davant d’un assassinat....

El 18 de juliol de 1936 hi ha 55 cinemes a Barcelona. Hi fan 165 pel·lícules. Llista vista. Crec que és al cine Edén (carrer Nou de la Rambla) on aquell dia es veu el futur de Catalunya: El hombre...

Un dia vaig veure el futur. Fa set anys. Desembarco a la seu del PSC d’un poble de la Catalunya Twin Peaks. I veig el cadàver de Laura Palmer: una foto mida XXXLLL de Felipe González. Allà mateix m’adono...

Hi faltarà algú. Enmig de la reunió dels presidents Torra i Sánchez hi faltaria ella. Perquè ens diu coses del més enllà. Com una mèdium. Era allà. Enmig de Manuel Azaña (president del govern de la...

Cel de garsa l’agost de 1906. Negre. I més negre ho té el jutge d’instrucció de Balaguer Sáez Sánchez. El 7 d’agost comença a instruir el sumari. La gent cremada com dimonis enforquillats. Hi ha hagut...

Ma padrina torna amb un cistell de tavelles. Verdes fosforescent natura. Sembla que cuegen com arengades de la terra. És ara quan s’han de collir. Perquè són tendres. A punt per baixar el tobogan cap a la...

Aquí hi ha una secta que ens vol fer creure coses que no creuria ni una musaranya devota de l’anís sant. El dogma fanàtic-líquid, si fa no fa, és sempre el mateix. Mireu. Un dia un intel·lectual espanyol...

Surt de la presó i li posen el sobrenom de Buster Keaton. Com l’actor, no riurà mai més. Sentència de 12 anys (pel complot que volia atemptar contra Alfons XIII). La dictadura de Primo de Rivera suca el...

Benvinguts de nou a un curs de reciclatge. Com ja vam anunciar, en acabar regalarem un assortiment de ganivets, punyals i bisturís via wifi. Bé, avui aprendrem a fer un govern Frankenstein. Primer...

Un dia Catalunya es va creure que era Hogwarts. L’escola de màgia on estudia Harry Potter. Un dia Catalunya es va creure que del seu barret foradat de suor en sortirien conills escabetxats amb cassigalls de...

Voldria demanar perdó. Però sé que no serà fàcil. La gravetat, la reincidència del delicte, m’obliga a explicar ara la veritat: tinc vuit cognoms catalans. Ho sento. M’ho he trobat fet. M’hi han obligat. Jo...

Al seu DNI només es llegia: “Eugeni Xammar”. Era el seu passaport, targeta existencial. Un bocí de paper que li obria les portes de París, Ginebra, Londres, Berlín... Ningú sabia mai on era, però fos on fos...

Karl Marx era un hipster. Un barbut modern. Una mata ecològica estudiadament desorganitzada per vendre natura. Uns pèls estèticament pentinats amb tristesa prefabricada. La seva barba és el mapa selva...

Un dia piquen, piquen, piquen... a la porta. Se l’enduen amb mig sospir. L’altre és per esbufegar a la dona i els nens: “No tornaré”. Explota: els fa un petó. Que fa un soroll de mai més. Molt més que les...

Un sant és un paio que té el mòbil de Déu. Li truca, li envia un whatsapp, una foto, com qui es grata la closca amb dits robòtics. Un sant és el cel a la terra. N’hi ha un que ha baixat el tobogan diví i...