La pregunta encara no s’ha contestat. “Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que té una dona tan janota, grassona i de bon...

Recordo analògicament una nit ventafocs de tardor de 1994. Sonava Girls and boys, dels Blur. Els del nostre voltant botaven com molles sense demà. Érem a la barra salvavides. Les ampolles de colors Pantone...

És el mocador més famós de Catalunya. Un mocador empegat a un home. Sempre sortia a qualsevol entrevista. A qualsevol foto. Mireu com el descriu el periodista Domènec de Bellmunt el 1932: “És baix, secardí,...

Em va explicar com els torturaven. T’asseien a una cadira. Llum a la cara. Per darrere cops amb la culata d’una pistola. També et clavaven punxes. Mastegots, puntades de peu, més cops, més bufetades....

Montpeller, 18 de novembre de 1944. “Quan al cap de gairebé 6 anys d’exili els catalans mirem endarrere i recordem els temps passats: el 14 d’abril eufòric, l’efímera República Catalana, el forcejar de la...

Dràcula era carlí. Sí, el comte sang. El del vestit de nit de muricec. Dràcula és un paio moribund que fot mossades desesperades perquè se li escapa el seu món. Dràcula és un món antic, un món d’ahir que no...

Aquesta setmana ha estat igual que les altres. Oceanografia big data del tedi. 45 anys i la meva vida no ha superat l’estadi de ruc autòmat de fira del segle XIX a qui tiren cacauets caducats. M’aixeco i ja...

El meu gat i jo veiem la gernació de barcelonins campant pel país i fent fotos exclusives d’arbres fosforescents que dialoguen amb esquirols intel·lectuals sobre la ferida lluminosa de la galàxia. O ermites...

A quina residència està aparcat Cobi? On és el gos d’atura aturat? Certifiquem que Cobi no està mort. Moribund. Paralític. Borni. Sord. Tartamut. Pelat. Arruïnat. Maniàtic. Paranoic. Xalat. Aguanta per les...

Nosaltres sempre teníem localitzades les xiquetes Malibú amb pinya. El GPS era el nostre periscopi cervesa a la mà clic de Famobil. Érem els del setanta. La generació X. El nord-est i oest dels pubs i...

L’estiu passat vaig entrevistar un home per una cosa i aquest estiu torna per una altra cosa. Torna enmig de finestres de nit mig obertes. Atacs de mosquits suïcides. Manotades de ventilador canó. El filet...

Plini el Vell, abans de jubilar-se i anar de Roma a Benidorm a ballar Islas Canarias, menjar tones de paella, com un ganut subvencionat, i fotre’s la pastilla contra el colesterol, entre el 38 i el 79...

Una de les contribucions catalanes al planeta va ser perfeccionar que els morts anessin calents fins al nínxol. Amén. Al seu taller del Raval barceloní el mestre carrosser de l’hora suprema, Joaquim...

El dimarts, 25 de febrer, va morir ma padrina. El dia que feia 99 anys. El diumenge li deia adeu sense saber-ho: viva, lluenta, ferrenya. Amb l’aixada a la mà i el cor a l’hort. El dimarts, el cor, com les...

Hola! Què tal? Benvinguts al concurs El burro i l’ignorant són fills de cosins germans. Som-hi! Acompanyats, com cada programa, del professor Virus Covid, el Dr. Bacteri més famós del món universal que ens...

Hi ha aquella història que no surt de la meva closca. Sentim la veu del poeta Jaime Gil de Biedma. Ens conta que en una universitat de la postguerra, cada dia, dos professors es saluden de la mateixa...

Benvinguts a TV Ucronia. Josep Carner, poeta noucentista, presenta un concurs heavy metal de crítica literària per posar a parir panteres els escriptors modernistes. Sang i fetge i amfetamines neuronals. El...

Catalunya és com una malaltia que no s’acaba de curar mai. Sempre et diuen que han trobat un remei, un pedaç, una solució, però res. Catalunya moribunda, zombi. Catalunya walking dead. Catalunya, el...

On són les dones? Aquí, a les barricades. I què fan? “Doncs boicotejar La Vanguardia, al carrer, escampant Vanguardies, enviant sobres que fèiem. Agafàvem la guia de telèfons i començàvem a treure adreces...

Us vull presentar un traficant de pomes. Això feia als estius un dels grans escriptors del nostre país: Joan Barceló. Instal·lat a Barcelona des del 1972, porta pomes per veure si fa algun dineret. Fins i...

Hi ha gana. Nyam-nyam. El que comença com allò de voler enganyar el ventre, o trencar el cuc, acaba convertint-se en menjar com un bou de bocota oberta les 24 hores, devorar com un Carpanta caníbal amb...

Us falten diners? Problemes de liquiditat? Voleu invertir en un negoci que sempre dona pasta? Sabeu quina és l’empresa que sortirà reforçada d’aquesta crisi? L’Estat Espanyol SL. Fàbrica de tradicional...

Penso que ho podeu veure amb els vostres propis ulls, per raigs X o pròtesis d’ullals digitals: Barcelona fa temps que perd poder. Especialment pel que fa a perfils de professionals qualificats en sectors...

Esgotat a trenc d’alba sense florescent. Rebentat a l’hora del vermut mancat d’oliva llanterna. Devorat al dinar de pollastre apagat. Fart al berenar, tip al sopar, aixafat al llit, exhaurit de somnis. No...

Molta curiositat. El 28 de novembre de 1890 s’estrena al Teatre Novedades de Barcelona un monòleg (L’home de l’orgue) del Woody Allen català: Santiago Rusiñol. A veure què ha escrit. I a veure com ho fa el...

Ara tothom vol ser suec. I crec que a la gent ja li seria igual ser suec de la província de Jämtland o de Gävleborg. Com més suec provincià, millor. Fins i tot hi ha persones que desitjarien ser un cérvol...

La pell de brau en estat nacional-DEFCON a la brasa. Passem de l’estat d’alarma de La escopeta nacional a Patrimonio nacional. L’estat espanyol és l’alerta permanent d’una pel·lícula de Luís García...

Diuen que “on hi ha l’home hi ha el perill”. Ho diuen des dels temps en què Adam i Eva van inventar la indústria agroalimentària en el primer garden center fent néixer una poma. No diuen “on hi ha la...

Benvinguts al futur. El futur ja ha arribat. Les distopies són el passat. Les contrautopies són el plat a taula diari. Ja tenim el nostre Blade runner servit a domicili per reescalfar-lo al microones. El...

No són Bambis. Ningú veu els cabirols que moren. Baixen de les serres amb aquelles cames de misto enceses de pressa. Derrapen per camins on les pedres que espurnegen bojament encara els enceben més. I just...