Francesc Canosa

Francesc Canosa

Periodista i escriptor

Més sobre el català

Diuen que hi ha nens a Catalunya que es mengen els uns als altres, però seguint les normes d’urbanitat ho fan amb forquilla i ganivet i amb un rotet d’agraïment a l’altre ja devorat. Diuen. Qui ho diu això?...

El català no serveix per a res

No sabem encara si allò de la poma d’Adam i Eva va ser el naixement de la indústria agroalimentària o d’Apple. La mitologia, com l’energia, es transforma. I, ves, bada, després els paios que van crear Apple...

La immersió lingüística real

Acasa tenim un problema. Se’n parla poc. Els mals no volen soroll. Hi convivim com podem. La morfina del silenci. La vida passa. Ens fem grans. Les paraules coixegen. El problema no marxa. És genètic. Passa...

El pollastre a taula

Hola, qui ve? “Pagesos y propietaris, industrials y fabricants, gent del comerç de la marina, de la banca, de las arts y de las lletres”. Qui són? Què fan? Què volen? Pasta. No, de macarrons, no. De calés....

Aragó, independent

No teniu interès. Però m’interesseu. Inici i final d’un bestseller. Aquesta és la història de Catalunya i l’estat espanyol. Catalunya, no serveixes per a res, però jo, estat espanyol, ja em serviré de tu....

Equidistant, fantasma farsant

Caminava rumiant en la immortalitat de l’esperit dels tubèrculs després de fer submarinisme en una fregidora. Un clàxon afònic. Vaig deixar de fregir-me les neurones. Miro sobtadament. Veloçment salto per...

Deulofeu contra Fukuyama

Aquesta és la història d’una parella que si hagués sabut què passaria després del seu matrimoni no només no s’haurien casat sinó que haurien escollit les cabres domèstiques, narcotitzades i caramel·litzades...

Catalunya, país ocupat

Què passa a Catalunya? Penso. Rumio. Dubto. Però crec que tots tenim la resposta a casa. Toc-toc. Vaig a veure el meu quadravi: Francisco Canosa Albardané (1817-1903). Sí, és cert. El tinc davant. El veig,...

Nosaltres, la sentència, Franco

Franco canvia de domicili. D’un xalet immens a un piset més modest. Els temps. El problema de l’habitatge. La crisi. Moltes coses. No sé si les coses van a millor o a pitjor. Amb Franco i els immobles no se...

La sentència segons el rei Pere III

Poques persones han tingut tanta set com l’amic Pere. En menys d’un any s’amorra a set dides. Això sí que és fomentar la societat líquida. Ho explicava per escrit mentre xumava: “Nos encobrirem set dides”....

Tutorial per a ‘dummies’: com fer-se espanyol

El meu gat i jo reflexionem molt sobre els éssers. Ens és igual un terrícola, un selenita, una musaranya o una escarola. Després de segles de fregir neurones arribem a la conclusió que els éssers no volen...

El cavall, problema de Catalunya

Sempre he estat poc de cavalls. He estat més de ponis. Cavalls n’hi ha massa. Fots una puntada a una magdalena i surten galopant deu cavalls gormands assilvestrats. En canvi, els ponis són menystinguts,...

Franco reconeixent el problema català a Poblet

No sé com té l’agenda. Tampoc quina salut gasta. I no tinc clar on viu ara. Però crec que se’l pot trobar. Un que podria desencallar el pollastre de la rostisseria entre Catalunya i Espanya és el Sr. Paco....

La Diada del 2214

Algú ho sap? Fem apostes? ¿Conviurem amb selenites de color ou ferrat plat volador-menjador? ¿Les nostres orelles alterades genèticament s’independitzaran dels nostres caps i formaran una confederació...

El sant de ma padrina

El sant de ma padrina és un embolic. Quan és? Tothom sempre es confon. I hi ha uns dies que les trucades de telèfon pinten una atmosfera de pel·lícula dels germans Marx de regadiu surrealista. Trucant (T):...

Alliberar París i alliberar-nos de nosaltres

A John Lardner li crida l’atenció com corren. Els dos nois semblen atletes. El cronista d’esports nord-americà coneix bé les gambades i la tècnica, però aquell parell de criatures corren perquè s’hi juguen...

Las patatas bravas y el catalán de los derrotados

El otro día estaba sentado ante la mesa de madera de un bar y creí mirarme en un espejo. Y, claro, no veía nada. Por eso enseguida que llegó aquella mujer con silla de ruedas arrastrada por otra mujer vi...

Les patates braves i el català dels derrotats

L’altre dia seia davant la taula de fusta d’un bar i pensava que em mirava en un mirall. I, esclar, no veia res. Per això de seguida que va arribar aquella dona amb cadira de rodes arrossegada per una altra...

Torna la Catalunya gatillop

Hi ha molta alegria aquests dies. Molta de molta. Tot Déu obrint ampolles de cava i de metacrilat amb això del naixement de la criatura. Ens ha vingut en aquest món de mones, on hi ha més bèsties que...

Alcaldessa ‘top manta’

Voldria explicar-vos unes coses. Així, a granel. Primera cosa. El 3 d’abril del 2015 vaig escriure una crònica en aquest diari (“De la mona de Gaudí a la Gamba de Mariscal”) en què guaitava això pel port...

La mitologia de l’esquerra letal espanyola

Xist, xist… Res a fer. Ja pots xiular si l’ase no vol beure. Ja pots cridar si el ruc no vol vi, ni amfetamines. Ja pots enrogallar-te. Ja pots emmudir. Ja pots morir. Que és el que volen, burros! Però ja...

El català fantasmagòric al pati

L’altre dia m’explicaven una visita a una casa abandonada on es veu que hi ha esperits. Uns nens morts durant la Guerra Civil. I, esclar, de tant en tant tenen ganes de parlar. A veure què diuen. Aquell...

Diputacions a la rostisseria catalana

Hola, això és una ficció. Des de 1822 vostè viu a El xou de Truman. Un món, un escenari, un mapa que no és el seu. Des que l’estat nacional-loctite-espanyol mana endreçar territorialment Catalunya en...

Rosalia i el tietisme

El 1788 Francesc Canosa Trilla, el meu padrí vuitè, era un “fadri pages” local (sense accents) que escrivia “lloch”. El 2019 la global Rosalia canta “cumpleanys” a la cançó Milionària. Els separen 231...

Pagesos a la barbacoa de la Catalunya analfabeta

En Francesc mastega els 97 anys jugant a la botifarra. Es menja la taula del Centre Comarcal Lleidatà. Mou la boca paint les cartes. Riu amb somriure de filferro. Em mira: “Lo que han sofert els avis, els...

La Lliga Democràtica? Ni Prat de la Riba ni Cambó

Aquesta és la història d’una hòstia. D’una bufetada, d’una cleca. A segon de batxillerat li foten una plantofada. A classe de llatí l’alumne s’atreveix a dir que el català ve del llatí. El professor es...

¿La revolta catalana o la revolta dels catalans?

Hola. Mai m’he tret de la closca el que explica el poeta Jaime Gil de Biedma. Passa durant la postguerra a la universitat franquista. Cada matí dos professors se saluden de la mateixa manera. “Hola, Amor”,...

L’algoritme del nacionaladacolauisme

Sota un cel de confeti. Ada Colau travessa la plaça Sant Jaume a càmera lenta. S’obren les aigües a banda i banda i el mar humà crida: “ Sí se puede ”; “ Sí nos representa ”; “ Ya podemos ”; “ A por ellos...

Més Xammar, menys Évole

Quan faran el monument? Portem més d’un segle esperant. El necessitem. Ens ho fem a sobre. Com Camats. Aquell pobre home immortalitzat per una notícia del s. XIX: “ En el kilómetro 14 de la carretera de...

Tu i els Errejón a la presó de les cireres

Les cireres són la infantesa. No arribes a agafar-les fins que et fas gran. Cireres, arracades vermelles. Cireres, pintallavis adolescents. Cireres, vestit de brases d’estiu. Cireres, petons de carn del...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >