L’altre dia seia davant la taula de fusta d’un bar i pensava que em mirava en un mirall. I, esclar, no veia res. Per això de seguida que va arribar aquella dona amb cadira de rodes arrossegada per una altra...

Hi ha molta alegria aquests dies. Molta de molta. Tot Déu obrint ampolles de cava i de metacrilat amb això del naixement de la criatura. Ens ha vingut en aquest món de mones, on hi ha més bèsties que...

Voldria explicar-vos unes coses. Així, a granel. Primera cosa. El 3 d’abril del 2015 vaig escriure una crònica en aquest diari (“De la mona de Gaudí a la Gamba de Mariscal”) en què guaitava això pel port...

Xist, xist… Res a fer. Ja pots xiular si l’ase no vol beure. Ja pots cridar si el ruc no vol vi, ni amfetamines. Ja pots enrogallar-te. Ja pots emmudir. Ja pots morir. Que és el que volen, burros! Però ja...

L’altre dia m’explicaven una visita a una casa abandonada on es veu que hi ha esperits. Uns nens morts durant la Guerra Civil. I, esclar, de tant en tant tenen ganes de parlar. A veure què diuen. Aquell...

Hola, això és una ficció. Des de 1822 vostè viu a El xou de Truman. Un món, un escenari, un mapa que no és el seu. Des que l’estat nacional-loctite-espanyol mana endreçar territorialment Catalunya en...

El 1788 Francesc Canosa Trilla, el meu padrí vuitè, era un “fadri pages” local (sense accents) que escrivia “lloch”. El 2019 la global Rosalia canta “cumpleanys” a la cançó Milionària. Els separen 231...

En Francesc mastega els 97 anys jugant a la botifarra. Es menja la taula del Centre Comarcal Lleidatà. Mou la boca paint les cartes. Riu amb somriure de filferro. Em mira: “Lo que han sofert els avis, els...

Aquesta és la història d’una hòstia. D’una bufetada, d’una cleca. A segon de batxillerat li foten una plantofada. A classe de llatí l’alumne s’atreveix a dir que el català ve del llatí. El professor es...

Hola. Mai m’he tret de la closca el que explica el poeta Jaime Gil de Biedma. Passa durant la postguerra a la universitat franquista. Cada matí dos professors se saluden de la mateixa manera. “Hola, Amor”,...

Sota un cel de confeti. Ada Colau travessa la plaça Sant Jaume a càmera lenta. S’obren les aigües a banda i banda i el mar humà crida: “ Sí se puede ”; “ Sí nos representa ”; “ Ya podemos ”; “ A por ellos...

Quan faran el monument? Portem més d’un segle esperant. El necessitem. Ens ho fem a sobre. Com Camats. Aquell pobre home immortalitzat per una notícia del s. XIX: “ En el kilómetro 14 de la carretera de...

Les cireres són la infantesa. No arribes a agafar-les fins que et fas gran. Cireres, arracades vermelles. Cireres, pintallavis adolescents. Cireres, vestit de brases d’estiu. Cireres, petons de carn del...

Avui Sherlock Holmes no es podria crear, parir. Avui, Arthur Conan Doyle tan sols podria engendrar cacauets per consumir en panxes de 180 graus d’éssers que s’han transmutat en un sofà horitzontal. Ja no hi...

Sou dels que ho esteu intentant? Doncs aneu a veure què coi passa el 1886: un any procreador com pocs. Guaiteu algunes de les criances: és el primer any que es commemora la tragèdia del 1714: neix la...

El 22 de setembre de 1977 un escamot secessionista espiritual amenaça el bisbe de Lleida Ramon Malla. El lloc escollit és el missatge, el tresor, el tot: Sixena. El monestir és l’esperit de l’sta rt-up que...

Cada cop som més els que demanem una frontera a la Panadella. Real, que es pugui tocar, que t’hi puguis fotre de morros. Que apugin i abaixin barreres. Que es demanin papers i es paguin aranzels. Que hi...

Tot fa bona pinta. El rei Jordi a la garjola. Winston Churchill, assassinat. A Londres es parla alemany. Anglaterra ocupada. Els nazis guanyen la Segona Guerra Mundial. Un final alternatiu per a la...

Nosaltres som costumistes. Ella em fa així, així, així amb el dit... Portant-me com un punter làser màgic. No ho veieu, però aleshores jo vaig baixant, baixant... Sec. Obro les cames. Ella ve. Es gira. Se’m...

Hem rebut una carta del passat. Esgrogueïda, polsegosa, esmicolada. Diu així: “ Muy señor mío: Le ruego publique ésta en su revista para ver si algún otro lector puede y quiere, mediante la sección «Cartas...

Sempre diem, el meu gat i jo, que hi ha gent per a tot. Ara, es veu, que hi ha gent que creu que Josep Borrell, el ministre, està com un llum de ganxo. Que se li’n va l’olla. Que està tocat del bolet,...

Si busqueu la veritat aneu als cementiris. És horitzontal, aplanada. I també és frontal, a la cara. Com un mastegot, com un cop de puny. Al marbre: els noms, les edats, les paraules... són només en...

Podria ser que fins i tot Déu Nostre Senyor estigui fullejant el llibre de Josep Antoni Duran i Lleida: El risc de la veritat. Certament, el resum de les més de cinc-centes pàgines és: jo, sí; tu, no....

Entre melindro i melindro J.V.Foix fa un article. Un melindro-article. Sucre, farina, ous... estira, estira la pasta i al poeta-pastisser se li inflen els ous metafòrics. Tant i tant que l’obrador està a...

Dilluns quan vaig voler felicitar la meua padrina no vaig poder. Eren quarts de nou del matí. Vaig picar i ja no hi era: era a baix, a l’hort, treballant. Feia 98 anys. Així és ma padrina. Rosa Finestres...

Què en penseu de la història d’en Lluís Frederic Picàbia? Empresari ric. Avorrit. Es ven l’empresa. Comença a perdre coses per diversió existencial: una cigarreta, una estilogràfica, paraigües, rellotges......

Passen coses. Moltes coses. Coses que ens superen. L’altre dia, jo mateix, vaig veure córrer una cosa que em va passar per les escarranxes, neguitosa, veloç, afuada, i no vaig tenir nassos d’atrapar-la....

No sé si l’amable lector està preocupat. El meu gat i jo no gaire. Però ves, bada. Diuen que el 9 de setembre d’aquest any un simpàtic asteroide podria xocar contra la Terra. Home, parlem-ne. Es diu 2006...

Busco nen o nena. Us busco. ¿Ets tu qui va llegir el darrer Patufet? Existeixes? Hi ets? Sí? No? Perquè s’ha parlat aquests dies que feia 115 anys (3 de gener de 1904) del primer número: del naixement de...

Un dia de primavera florida em van presentar de la manera més marciana amb la qual m’han presentat mai en tot planeta o galàxia. Vam anar a recollir, a l’escola, el fill d’un amic. Jugava amb els seus...