Francesc Canosa

Francesc Canosa

Periodista i escriptor

La meva padrina i Sinatra refredats

Hi ha aquella història súper mega híper mítica que ara podeu llegir en català ( Sinatra està refredat i altres escrits, de Gay Talese, publicat per Navona). Frank Sinatra amb un bourbon i una cigarreta....

El suïcidi de Son Goku

Cava. Pastís de nata. Optimisme alcohòlic de pedestal de taula endiumenjada. Rotet. Migdiada. Baveta. Aquests dies a Catalunya hi ha gent que té aquesta felicitat: 30 anys (15 de febrer de 1990) del primer...

El futur és a la boca: entre el mòbil i la fruita

Hola, soc vingut a mostrar-vos el futur: la boca. Aquesta és l’entrada i la sortida de tot. Boca check point futur. El demà, com una balança existencial, es mourà entre menjar mòbils o menjar fruita. ¿Heu...

La nova pandèmia del català

Capítol 3.234 de les meves memòries. Quan va començar l’era dels telèfons mòbils com a pròtesi del cos humà també va brotar l’epidèmia vírica, tòxica, a les orelles causada per les trucades de les...

La falsa ruta del catalanisme

El miracle és fet. Avui és catalanista Bob Esponja, John Wayne i el del medio de los Chichos. Tot Déu Nostre Senyor és catalanista. I defensa el catalanisme com la poma ecològica, vegana, fruitariana,...

La boira: el debat real de país

Els amics. Baixen pel tobogan de l’Eix Transversal des del seu Empordà biològic. Arriben i el sol ha eixugat amb les seves infinites mans la boira. Ponent està Imponent. La Terra Ferma es desferma. El...

La insatisfacció de Carles Riba i Antonio Machado

Quan passa un cotxe. Hi puges o no hi puges. Un sí o un no: un monosíl·lab canvia el futur. No volien pujar-hi. No volien marxar. Però les coses s’anaven posant negres, negríssimes. I en Carles s’entossudia...

Espanya és un formatge

Un dia vaig conèixer un formatge que em va explicar això del formatge. El formatge no va voler revelar la seva identitat. Vull dir que no sé si es tractava d’un formatge de bola, manxego, de Maó, curat,...

1920-2020: dispèpsia espanyola, magnèsia catalana

El Cap d’Any de 1920 els catalans podien rebentar lliurement. Podien esclatar, esventrar, esbotifarrar... Peteu! “Podeu menjar el que vulgueu si preneu Magnèsia Bisurada. Feu aquesta prova: mengeu...

De Macià a Junqueras, Puigdemont, Comín

A veure. S’aixeca. Davant del jutge, arranca: “Estem convençuts de la nostra capacitat de governar-nos per si sols, com hi tenim dret. Disposem de prou mitjans i, amb plena fe, volem fer-ho! Les repressions...

El poema de Nadal del PSC

Ja arriba. El Nadal funciona com un algoritme. És pur big data. Exacte. Precís. Pam! Cada any Jesús neix amb cesària programada per un engranatge ancestral, complex, enrevessat, inexplicable, mogut per...

Més sobre el català

Diuen que hi ha nens a Catalunya que es mengen els uns als altres, però seguint les normes d’urbanitat ho fan amb forquilla i ganivet i amb un rotet d’agraïment a l’altre ja devorat. Diuen. Qui ho diu això?...

El català no serveix per a res

No sabem encara si allò de la poma d’Adam i Eva va ser el naixement de la indústria agroalimentària o d’Apple. La mitologia, com l’energia, es transforma. I, ves, bada, després els paios que van crear Apple...

La immersió lingüística real

Acasa tenim un problema. Se’n parla poc. Els mals no volen soroll. Hi convivim com podem. La morfina del silenci. La vida passa. Ens fem grans. Les paraules coixegen. El problema no marxa. És genètic. Passa...

El pollastre a taula

Hola, qui ve? “Pagesos y propietaris, industrials y fabricants, gent del comerç de la marina, de la banca, de las arts y de las lletres”. Qui són? Què fan? Què volen? Pasta. No, de macarrons, no. De calés....

Aragó, independent

No teniu interès. Però m’interesseu. Inici i final d’un bestseller. Aquesta és la història de Catalunya i l’estat espanyol. Catalunya, no serveixes per a res, però jo, estat espanyol, ja em serviré de tu....

Equidistant, fantasma farsant

Caminava rumiant en la immortalitat de l’esperit dels tubèrculs després de fer submarinisme en una fregidora. Un clàxon afònic. Vaig deixar de fregir-me les neurones. Miro sobtadament. Veloçment salto per...

Deulofeu contra Fukuyama

Aquesta és la història d’una parella que si hagués sabut què passaria després del seu matrimoni no només no s’haurien casat sinó que haurien escollit les cabres domèstiques, narcotitzades i caramel·litzades...

Catalunya, país ocupat

Què passa a Catalunya? Penso. Rumio. Dubto. Però crec que tots tenim la resposta a casa. Toc-toc. Vaig a veure el meu quadravi: Francisco Canosa Albardané (1817-1903). Sí, és cert. El tinc davant. El veig,...

Nosaltres, la sentència, Franco

Franco canvia de domicili. D’un xalet immens a un piset més modest. Els temps. El problema de l’habitatge. La crisi. Moltes coses. No sé si les coses van a millor o a pitjor. Amb Franco i els immobles no se...

La sentència segons el rei Pere III

Poques persones han tingut tanta set com l’amic Pere. En menys d’un any s’amorra a set dides. Això sí que és fomentar la societat líquida. Ho explicava per escrit mentre xumava: “Nos encobrirem set dides”....

Tutorial per a ‘dummies’: com fer-se espanyol

El meu gat i jo reflexionem molt sobre els éssers. Ens és igual un terrícola, un selenita, una musaranya o una escarola. Després de segles de fregir neurones arribem a la conclusió que els éssers no volen...

El cavall, problema de Catalunya

Sempre he estat poc de cavalls. He estat més de ponis. Cavalls n’hi ha massa. Fots una puntada a una magdalena i surten galopant deu cavalls gormands assilvestrats. En canvi, els ponis són menystinguts,...

Franco reconeixent el problema català a Poblet

No sé com té l’agenda. Tampoc quina salut gasta. I no tinc clar on viu ara. Però crec que se’l pot trobar. Un que podria desencallar el pollastre de la rostisseria entre Catalunya i Espanya és el Sr. Paco....

La Diada del 2214

Algú ho sap? Fem apostes? ¿Conviurem amb selenites de color ou ferrat plat volador-menjador? ¿Les nostres orelles alterades genèticament s’independitzaran dels nostres caps i formaran una confederació...

El sant de ma padrina

El sant de ma padrina és un embolic. Quan és? Tothom sempre es confon. I hi ha uns dies que les trucades de telèfon pinten una atmosfera de pel·lícula dels germans Marx de regadiu surrealista. Trucant (T):...

Alliberar París i alliberar-nos de nosaltres

A John Lardner li crida l’atenció com corren. Els dos nois semblen atletes. El cronista d’esports nord-americà coneix bé les gambades i la tècnica, però aquell parell de criatures corren perquè s’hi juguen...

Las patatas bravas y el catalán de los derrotados

El otro día estaba sentado ante la mesa de madera de un bar y creí mirarme en un espejo. Y, claro, no veía nada. Por eso enseguida que llegó aquella mujer con silla de ruedas arrastrada por otra mujer vi...

Les patates braves i el català dels derrotats

L’altre dia seia davant la taula de fusta d’un bar i pensava que em mirava en un mirall. I, esclar, no veia res. Per això de seguida que va arribar aquella dona amb cadira de rodes arrossegada per una altra...

Torna la Catalunya gatillop

Hi ha molta alegria aquests dies. Molta de molta. Tot Déu obrint ampolles de cava i de metacrilat amb això del naixement de la criatura. Ens ha vingut en aquest món de mones, on hi ha més bèsties que...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >