La presència de símbols inquietants s’ha multiplicat durant els darrers mesos. Els símbols culturals es mantenen si no canvia la cultura que els ha creat. Actuen com a claus de subjecció del passat, com a...

El millor de tot aquest temps que vivim és que la quotidianitat ens està ajudant a entendre la història. Potser els esdeveniments, que passen ràpids, no ens deixen comprendre el curt termini, però ens donen...

Molt aviat no quedaran vàlvules de seguretat a Espanya. Han anat petant l’una rere l’altra mentre avançaven la crisi econòmica i la crisi d’estat que ha provocat l’independentisme. El lloc on tot això s’ha...

Vaig conèixer una parella que eren germans. Van viure gairebé set anys junts, dels vint-i-nou als trenta-sis d’ella, prèvia adolescència i separació d’estudis, dues etapes traumàtiques durant les quals no...

L’Ignasi Aragay em truca al vespre per demanar-me aquest article sobre la vaga feminista i jo li dic que no puc, que soc a París. De vegades faig servir qualsevol excusa per no escriure, però aquesta vegada...

Durant les darreres setmanes no em trec de sobre dues sensacions, estranyes i sòlides a la vegada. La primera té a veure amb la discrecionalitat, amb la gràcia, amb el reconeixement. És com si hagués...

No hi ha res més estúpid que mantenir-se en la posició errònia per por de reconèixer que abans s’estava equivocat. Quan algú que en sap més que tu et rectifica, tens dues opcions: o et defenses o admets que...

Una vegada, a Liverpool, vaig veure una senyora que escridassava un xinès que fugia perquè hi havia brossa al carrer. La brossa escampada era d’un pub, el propietari del qual tenia molt mala llet. La...

Vaig dedicar el meu segon article d’opinió a El País, ara ja fa més de set anys, al cas Millet. Es titulava Ojos vagos. Després de les obres de remodelació del Palau de la Música, l’arquitecte que les va...

No ve de nou: cada grup de poder defineix les paraules per adequar-les als seus interessos. Ho fa amb les imatges, amb les metàfores i amb els marcs de discussió. Cada afirmació compta perquè ens en servim...

Fa mesos que l’Estat no té discurs perquè no està programat per gestionar un repte com el Procés. El règim del 78 ha ocupat tot l’espai possible, sense espais per a res més que no sigui ell mateix. Espanya...

Les primeres escapades en moto les vaig fer pels Monegres a finals dels vuitanta, un desert prou gran per perdre-s’hi, prou petit per saber tornar a casa. Un dels meus llocs preferits era Sixena. Quan vaig...

Hem tingut dues convocatòries electorals violentes, una rere l’altra, separades per dos mesos i vint-i-un dies plens de tensió. No podrem pair mai el que va passar l’1-O i crec que tampoc no oblidarem el...

Ja no queden polítics com Miquel Iceta. Cinquanta-sis anys, gairebé quaranta al PSC i més de trenta a la direcció del partit. Ha viscut els anys del poder absolut i absolutista del socialisme espanyol i...

El dia dels atemptats a Madrid, l’11-M, un amic escriptor mallorquí va rebre una trucada d’un altre escriptor i traductor. El meu amic, a més de ser escriptor, ha donat suport a totes les causes encara no...

Durant els darrers anys m’he preguntat sovint per la imatge dels catalans que s’ha projectat a Espanya. És una pregunta que no es pot formular sense tenir en compte la història prèvia. Tampoc sense obviar...

Costa recuperar expressions d’altres moments històrics, i costa pensar en el “Som i serem” sense la utilització interessada que se n’ha fet, però és difícil trobar una altra expressió que resumeixi la...

De tots els fenòmens polítics dels darrers anys, la modulació del llenguatge és un dels més interessants perquè cada força ha intentat crear el seu. L’independentisme, per exemple, va fer-se acompanyar...

AOlot, les vagues fan nosa, siguem sincers. Aquí es treballa molt i es treballa bé. Fa molts anys que l’economia de la comarca s’endreça a través de les fàbriques i de les exportacions. Gosaria dir que fins...

Els dies històrics L’independentisme tasta el poder amarg el 6 i 7 de setembre Estem més acostumats a llegir la història que a viure-la. Ens arriba neta i endreçada. Els historiadors intenten donar...

La festa és d’una intensitat altíssima. Recull l’energia de les darreres Diades i dels centenars de trobades que s’han fet arreu del país en defensa d’institucions, de les dels darrers dies, en record i...

No vaig saber que l’expressió existia fins que l’escriptor Antonio Muñoz Molina no la va fer servir per encapçalar el seu darrer article, “En Francoland”. He d’admetre que vaig fer un bot a la cadira quan...

Al passeig de Lluís Companys tot de gent que sembla que ens coneguem. Passem els dits per les pantalles com qui frega una llàntia màgica, els uns per mirar de saber alguna cosa, els altres com si volguessin...

Són les onze i els manifestants van des de Pelai cap a Urquinaona sense fer esment del monument a Macià. Ni tan sols saben qui és. Hi ha una colla de nens que es reparteixen les bosses amb les banderes. Se...

Els moments de veritat solen ser dolorosos, previsiblement dolorosos. La violència va arribar seguint la seqüència pactada per l’Estat amb els seus poders. Cadenes de televisió, emissores i diaris havien...

-Deixa’m que t’acompanyi. -No, ja t’he dit que vull tornar sola a casa. -Amb aquesta tramuntanada. -Hi he viscut tota la vida, aquí. -Hi has vingut tota la vida, aquí. La gent de la comarca ha...

Cada vegada que sento que parlen de l’índex de lectura penso que durant més de quatre anys vaig ensenyar a llegir i a escriure. Veig el dit d’un nen de vuit anys que passa sota les síl·labes d’una cartilla...

Torna a veure passar el noi que empeny el contenidor. Agafa embranzida i el deixa anar. El contenidor xoca contra un cotxe i un altre noi, que duu el cap tapat amb la samarreta, l'agafa i el torna a...

Al bar del polígon la sobretaula és llarga. Els de la barra del costat de la finestra surten a fora a fumar i de seguida, els senyals de fum no fallen, comença la processó de comensals que s'afegeixen al...

Fa tres anys, quan vaig haver de canviar el cotxe, em va sorprendre que els motors tinguessin cada vegada menys centímetres cúbics. El comercial, amb aires de suficiència filosòfica i com si fos el mèdium...