EscriptorS’han fet tants d’elogis de la relectura, especialment aquests dies de preparació per a la fi del món, que insistir-hi seria lliurar-se sense reserves al ridícul més espantós, de manera que m’abstindré de la introducció que m’havia vingut al cap i em limitaré a expressar els meus dubtes sobre la correcció del terme 'relectura', un concepte que servidor substitueix simplement pel de 'lectura'.
Tot això per dir que aquests dies he considerat saludable escoltar músiques i llegir llibres plens d’aquella substància que et contagia ganes de viure pel simple fet que et convida a estimar una humanitat cada dia més plena de gent absolutament odiosa. Vet aquí un dels llibres adequats, a judici de servidor, a la necessitat de fer front a l’abatiment a què el món i la vida ens sotmeten. Es tracta de Personatges en un paisatge d’infància, del txec Bohumil Hrabal, anomenat apropiadament el rei sense corona de la literatura centreeuropea (Ramiro Villapadierna). Hrabal transita en la seva literatura els territoris fronterers entre la dolcesa i l’amargor de viure, entre la racionalitat i la follia, l’absurd i el que sigui... En aquest llibre, la protagonista conta els ímpetus de llibertat de dos cavalls belgues capats fa anys. Ara, de vegades es recorden com el que eren, poltres amb los hormones a lloure, i s’escapen i s’exalten, posant en perill, en primer lloc, la seva vida, la feina de la cerveseria per a la qual transporten els cereals apropiats, i, en general, tot allò que hi ha en les seves carreres de llibertat. Una llibertat que té com a sol objectiu expressar-se ella mateixa.
I la protagonista es contagia d’aquesta sana follia, amb el polze desencaixat espera que Francin s’hi acosti i tots dos puguin desbocar-se com els cavalls. Però l’home també, com els cavalls, està capat per la responsabilitat de posar ordre a la païssa.
He pensat, vostès perdonin, que, per més que reduït imperdonablement a no res, l’esbós d’aquesta trama –el primer capítol–, podria fer alguna mena de servei a persones que aquestes setmanes cerquen materials metaforitzables per explicar-se en què podrà consistir la nova realitat.
