EscriptorEra d’aquestes persones que, un cop conegudes, ja ocupaven un lloc preferent en els teus pensaments. La seva vida poblava la vida dels altres amb la seva ciència i la seva curiositat omnívora; també amb un anecdotari que requeriria bones memòries i molt de paper per ser recollit a l’engròs. Un capítol especialment dens i definitori dels seus treballs i els seus dies tendria a veure amb els equins, començant per la primera vegada que s’encamellà, de ben nin, dalt d’un ase frenèticament lasciu fins als seus maneigs com a propietari d’egües i cavalls. Valdria la pena recordar que un any -darreries dels 90- que va anar –n’era assidu- al Grand Prix d’Amérique, a Vencennes, París, va fer senyes a na Magdalena durant la subhasta d’un cavall mal de pagar. Aquestes senyes foren interpretades com a l’oferta més alta d’un postor, i sense voler es va trobar amo de la bèstia. Per arreglar-ho va haver de posar en joc totes les seves habilitats dialèctiques i treure el millor dels seus interlocutors.
La seva passió per la cavalleria de competició ens va arrossegar, a uns quants amics, a l’edició del Gran Prix d’Amérique del 1999. Home de cartera poderosa, passava pena que els pobres de la comitiva no poguéssim dur el seu ritme de despesa, i es passava mitja vida cercant els restaurants que creia assequibles fins i tot per a servidor. Així, va obrar el miracle de menjar malament a París –pels mateixos preus que ens haurien cobrat alguns restaurants de bona anomenada. Era caparrut. El dia de Vincennes ens va fer jugar segons les seves previsions: hauria estat la ruïna total si na Magdalena no hagués imposat la seva intuïció. Ens rescabalàrem de les pèrdues, i així, amb l’esperit reconfortat, vàrem poder gaudir de l’emocionant espectacle dels grans trotadors del certamen. Va guanyar Moni Maker, un cavall americà d’una potència i d’una bellesa mitològiques –surt a la Viquipèdia i va morir fa sis anys. Una llegenda per als cavallistes de tot el món.
Vull dir amb això que va viure la seva passió ben a lloure i, sobretot, com un espai de trobada amb velles i noves amistats. L’amistat també era una altra de les seves passions, com la pintura. I com la ciència, terreny en el qual va fixar el seu ‘hit parade’, aquesta mania que aplicava a totes les coses: quins eren els millors pintors de Mallorca, quins eren els més cotitzats, etc. La ciència no li va presentar problemes: al capdamunt de la llista dels grans homes de la història hi va situar Charles Darwin i feu que la UIB el festejàs el 2009 pel segon centenari del seu naixement.
Era així, en Xesc Bujosa, i ara ja no el canviarem. M’agrada imaginar-lo amo i senyor d’una vasta plana de farratges, amb els cavalls i les egües més elegants, pasturant sota un sol benèvol com el de les nostres primaveres.
