CORRENTIA

Conservadors o feixistes

Per afinar una mica més en l’ús del vocable ‘conservadorisme’, he fet algunes consultes informàtiques i en paper, amb resultats no gaire esclaridors. La temptació informàtica per resoldre els dubtes que ens esperen darrere cada línia és mala de dejectar. Necessites una dada i normalment Viquipèdia, en les seves diverses versions nacionals, te la proporciona. Amb aquesta enciclopèdia, el planeta ha assolit una via d’accés a la informació impensable ara fa trenta anys. Així, avui pots saber el PIB de Ghana tan sols amb unes quantes pulsacions. Jean Schalekamp va començar els anys seixanta una novel·la titulada Tot a l’abast de la mà. No sé com l’hauria titulada avui dia.

Els avantatges d’aquesta enciclopèdia informàtica no són suficients per atribuir-li l’omnisciència. Els darrers anys, per exemple, l’obra acusa correccions en contingut i en forma que indiquen la intervenció de la mà dreta d’uns o altres redactors. Fa deu anys, hi havia hagut més nazis que ara: músics o escriptors –i artistes en general– que havien estat nazis segons Viquipèdia, avui apareixen com a tímids i pressionats col·laboradors contra la seva voluntat. El mateix succeeix amb gent del cinema, abans presentats com a flamejants partidaris i col·laboradors del senador McCarthy i ara tan aliens a aquella vergonya que ni se’n fa menció.

M’he sentit frustrat pels resultats de la consulta sobre el conservadorisme: no m’ha ajudat a marcar els espais propis dels conservadors i els dels feixistes. Per a servidor, el conservador havia estat sempre la persona d’ordre, mentre que el feixista inocula el desordre a la societat. Els dos grans exemples europeus, els feixistes italians i els nazis alemanys, crearen desordres amb tota casta d’utensilis i de fets, des de la intoxicació per fakes fins a episodis d’assassinats massius. Qui diria avui que Hitler o Mussolini eren conservadors?

Ara, sense cap Hitler ni cap Mussolini en el poder, és clar que arreu d’Europa –i no només!– hi ha bandes organitzades d’ideologia clarament feixista..., de les quals en deim conservadors. Són grups o partits instal·lats en la provocació, el racisme, la xenofòbia, tot plegat amanit amb una violència física o moral adreçada a la consecució d’escenaris de caos, d’hecatombe. Aleshores, per què ens entestam a dir-ne conservadors?

El + vist

El + comentat