EscriptorEl senyor –monsieur– Jean-Paul Cartier havia comprat grans extensions de terra a l’illa antillana de Guadalupe. Constatà, al cap de dos anys, que aquella terra, sense arribar a ser erma, era rotundament avara a l’hora de retribuir amb fruits el treball que se li dedicava. Després d’anàlisis minucioses i de consultes a Llucifer, creà un pesticida d’efectes desorbitats: tant en la producció com en la ràpida agonia de la terra. Ateses les seves característiques, el pesticida sobrepassà el territori al qual s’havia aplicat i contaminà tota una zona de l’illa.
Però no havia comès cap il·legalitat. La fórmula química i el seu resultant passaren tots els controls oficials establerts. El permís definitiu el va donar el ministeri d’Agricultura, dirigit aleshores per Jacques Chirac.
Han passat els anys. Ara, monsieur Jean-Paul Cartier, aconsellat pel seu amic Llucifer –és un pseudònim–, ha iniciat accions legals contra l’estat francès, amb l’argument que se li va permetre tractar la terra amb un pesticida altament emmetzinador i esterilitzant. Alguns juristes mediàtics francesos opinen que té moltes probabilitats de guanyar. L’Estat, aleshores, l’hauria d’indemnitzar, entre altres conceptes, per les pèrdues ocasionades pel pesticida.
La legalitat no sempre és garantia de rectitud. Els contes més extravagants estan escrits en el paper de la pura i simple realitat.
Bones festes.
