Opinió 10/09/2014

Contra la cultura

Guillem Frontera
2 min

Cada país és un món. El nostre petit país insular ha crescut perquè fa part de la cultura d’un grup de països que, a partir d’una mateixa llengua, tenen molts d’interessos en comú. La literatura en català que es fa aquí assoleix uns espais i una notorietat que li serien inassequibles si feia el camí en solitari. D’aquesta situació n’és conscient una bona part de la ciutadania illenca, sobretot els seus creadors. Però la llengua no afecta tan sols la literatura: és l’excipient de moltes altres expressions de la nostra cultura.

La voluntat del Govern de José Ramón Bauzá, per tant, hauria d’afavorir allò que afavoreix la seva cultura i els seus creadors. I no obstant això, no s’ha cansat de maniobrar per allunyar-los del que és el seu espai natural. Si la societat illenca s’hagués de plegar a les maquinacions de José Ramón Bauzá, allò que ara fa part d’una cultura amb vocació i projecció universal seria relegat a una curiositat folklòrica sense possibilitat de creixement i d’expansió.

En aquest tema, del president regional en podríem dir un bon seguidor del franquisme. Naturalment, seria injust acumular en la seva persona tanta responsabilitat: és més sensat atribuir aquesta ruqueria ideològica a un partit que representa la dreta espanyola, des de la més ultramuntana fins a la que es pretén moderada.

En qualsevol cas, José Ramón Bauzá i els seus són obertament enemics de Costa i Llobera, Alcover o Rosselló-Pòrcel, de Llorenç Villalonga i de Gabriel Janer Manila o Antoni Vidal Ferrando: amb el pretext vergonyant de potenciar lo nostro, s’entesten a reduir la geografia literària d’aquests i de tants d’altres escriptors.

No ho aconseguiran, és clar, perquè, a més de sinistres, tampoc no és que siguin unes llumeneres maquiavèl·liques.

stats