Una altra afirmació altisonant de María Dolores de Cospedal destinada al contenidor de les paraules putrefactes: “El PP és l’amo legítim del discurs de la seguretat”: com si aquest partit no hagués mentit a tot el món arran dels atemptats d’Atotxa, a Madrid; com si no n’hagués afavorit una versió falsa, amb l’ajut d’alguns mitjans de comunicació: la teoria de la conspiració. Els de la cúpula del PP es posen vermells quan diuen la veritat. La seva credibilitat, ara mateix, està perduda en algun astre fora del sistema solar. Que la ciutadania ho tengui assumit no els hauria d’estranyar. Així com aquí, en la penúltima legislatura, es vivia en un clima dominat per la corrupció, la mentida s’ha ensenyorit de la imatge del PP, òbviament en voraç simbiosi amb la corrupció de mai acabar.
Per això resulta tan odiós veure alguns dirigents del PP revertir en la figura de Luis Bárcenas les acusacions que aquest els fa sobre la comptabilitat i sobre els sobres. A la manca de credibilitat, el PP ha d’afegir una altra mancança: el discurs bandejat de Bárcenas resulta, ateses les circumstàncies, molt més creïble que el discurs oficial del partit. Si hom pot creure Bárcenas –i algunes fonts judicials– quan diu que el PP duia una doble comptabilitat, és molt complicat després creure els dirigents del partit que ho neguen: han negat coses pitjors, com l’autoria dels atemptats, segurament la mentida més iniqua, més abjecte de la història recent.
Preparem-nos per resistir les campanyes del PP, les quals hauran de desmentir, explícitament o implícita, Luis Bárcenas. Serà una mica enfitós: però no tant com ho seria si atorgàssim al PP la seva malbaratada credibilitat, guanyada amb una tenacitat que no han esmerçat en la solució de problemes.
