El festival Atlàntida va ser un curiós escenari de trobada entre polítics que continuen i altres que se’n van o que canvien de despatx. Un dels que canvien és Miquel Ensenyat, que passa de la presidència del Consell Insular a la plaça de portaveu del seu grup parlamentari, amb el partit encara pegant-se coces als turmells els uns als altres. Però el dia de la inauguració actuava com a president del Consell –no sé si en funcions o ja amb disfuncions–, i com a tal va prendre –mai tan ben dit– la paraula.
Sobre aquest festival i les seves suficiències i insuficiències, les noves autoritats en matèria cultural haurien de fer un esforç mental per prendre les decisions –cirurgia de bon de veres o microcirurgia– que el treguin d’aquesta espècie de llimbs en què sobreviu amb l’ai al cor. No deu ser el cas, però seria hora de plantejar-se seriosament quantes i quines coses es fan sota el paraigua protector de la cultura, aquesta font inexhaurible de coartades per nodrir una certa picaresca sistèmica a l’illa de Mallorca.
L’acte d’inauguració va ser, també, ocasió d’insistir en el Gran Malentès (o en la perversió perdurable) dels hàbits de la programació cultural. Va ser Miquel Ensenyat qui, en la seva al·locució, va parlar del festival en relació amb la necessitat de desestacionalitzar l’afluència turística. Aquest és un tòpic que ens mena inevitablement a un interrogant: hauríem de demanar perdó per cada iniciativa cultural i defensar-la d'acord amb una possible –ja en parlaríem, d’això– repercussió 'positiva' en l'afluència turística? És que tot allò que no té conseqüències 'favorables' per a l’augment del nombre de turistes ja no es pot justificar, en aquest pobre país?
El que desestacionalitzaria el turisme seria reduir l’activitat de ports i aeroports en temporada alta. O no fer més autopistes, de manera que no es donin tantes facilitats a les persones que volen venir aquí en temporada alta.
Ah, i perquè la cultura tengui alguna influència positiva en tot plegat, és menester fer un país culte, no quatre trons de primavera, d’hivern o de tardor.
