OPINIÓ

Cultura banalitzada

Un dels símptomes de l’astènia de la cultura en aquesta part del paradís és, paradoxalment, el creixement continu del seu abast. Ocupa espais impensables fa alguns decennis, entre altres raons perquè tot d’activitats mai abans considerades com a cultura ara es beneficien del seu prestigi.

S’ha imposat una perversa utilització mercantil de la cultura: la seva capacitat d’ampliar l’inventari d’atractius turístics, en un món en què cada regió, cada poble, cada contrada, aspira a enriquir-se pel turisme. D’aquesta manera, el turisme –a part de contaminar les programacions i els projectes culturals– pot arribar fins als folres de la intimitat de cada poble, i no per estudiar i/o comprendre millor aquest poble, sinó per obtenir-ne una imatge més pintoresca. “Espectacular”, per dir-ho amb l’adjectiu més odiós dels darrers temps. El pintoresc és el resultat de la banalització del llegat cultural de cada lloc. Hem vist com, així, s’han desnaturalitzat cultures de fondes arrels, com s’ha desfigurat la història dels pobles, com objectes sagrats –pel seu ús en la pervivència dels pobles– s’han convertit en souvenirs –no necessàriament materials– de descoratjadora futilitat.

Si tot el llegat dels pobles pot ser exposat des d’aquesta parada mercantil del turisme, estam condemnats a l'absurditat irremeiable de la cultura. Ben mirat, quan la cultura ja no és la gran carta de cap formació política, per ventura és que la seva trivialització convé als poders que disposen de vides i hisendes.