CORRENTIA
Opinió 27/01/2018

D’injustícies i reconeixements

Guillem Frontera
2 min

La gent del centre regional de TVE s’ha traslladat amb els ormeigs al carrer d’Aragó, on hi ha els estudis de RNE. En veure ahir la fotografia d’aquests professionals a UH, vaig sentir aquella punyida que ens causa el desassossec per alguna cosa mal feta durant molt de temps. La societat illenca ha estat injusta amb TVE-Balears. És clar que també ho ha estat, i molt més, la mateixa TVE, la central, la poderosa, la gran manipuladora –en tot el Procés, el desvergonyiment de la televisió de l’estat supera la majoria de supòsits sinistres a països democràtics. Madrid ha tengut molt abandonat el centre regional, que havia demostrat, anys enrere, la seva capacitat per bastir una programació de molt bona qualitat. Retallades salvatges successives han relegat el paper d’aquest mitjà a una funció quasi accessòria, quasi prescindible. És injust.

Però alguns vells recordam fins a quin punt aquest centre va contribuir a la normalització lingüística i fins a quin punt va treballar per vertebrar el país –per fer-lo un país, per dir-ho així. L’esclat de l’oferta televisiva, i de manera especial la creació d’IB3, fets mediàtics acompanyats per altres de demogràfics, com per exemple l’aparició a les illes d’algunes glopades de gent sense més interès que el de parasitar aquesta terra d’acollida, han arraconat el centre de TVE sense que pràcticament ningú n’hagi reivindicat la tasca.

Altre tant podríem dir de Radio Popular (COPE), que durant tants d’anys fou l’emissora més oberta a les escasses alimares de la cultura del país, una feina que ara sembla sepultada per tones incomptables de l’oratòria central de l’odi. Com a país, no hem sabut estar a l’alçada de mèrits ben certs. O, més ben dit, hem estat a la nostra alçada, aquesta des de la qual ni tan sols albiram tantes coses que haurien de despertar el nostres afectes –som gent que no estimam els nostres artistes, intel·lectuals, científics... Ni els nostres clubs de futbol.

Però tampoc no som tan sulls, és clar que no tot funciona exactament així: encara ens commou recordar la marea verda que va salvar provisionalment el dic contra els tsunamis de la dreta. Però no podrem viure sempre del brou d’aquells ossos. Bauzá vol tornar i Company s’avé d’allò més amb la fundació Jaume III. Vius i ungles.

stats