Un polític ha dit de Pablo Iglesias que és un valent fill de puta i que se li hauria de disparar un tir a la nuca. A quin partit polític està afiliat aquest exemple de delicadesa democràtica?
Les coses solen passar on han de passar i les persones som molt el que semblam, tot és qüestió que l’ull que ens mira estigui dotat d’una acceptable perspicàcia. Raymond Chandler, l’autor d’ El llarg adéu, no professava una gran simpatia a Dashiell Hammett, l’autor d’El falcó maltès, però li reconeixia, entre d’altres virtuts, el mèrit d’haver situat els assassinats on normalment es cometen. Li reconeixia, així, un paper fundacional: clausurava l’etapa de les endevinalles policíaques i projectava la llum de la bona literatura als àmbits més sòrdids de la realitat.
Els bons lectors de novel·la negra ho saben bé: les grans novel·les són una forma de realitat que no desentona de la realitat convencional: ans al contrari, l’explora, l’amplia, la il·lustra, la situa. Aquests bons lectors també saben quins personatges es mouen per quins escenaris, i quins d’ells van i vénen d’un costat a l’altre de la llei.
La política espanyola ha encabit tota una sèrie d’individus que són automàticament ubicables en una o altra formació política. Els anys dels iupis i el felipisme, l’esperit convergent a Catalunya, la gent del PSM aquí, a casa, o la militància del PP, presenten tota una sèrie de tipus que encaixen tant en uns motlles com encaixen en el seu els directors de sucursal de la Caixa.
Si ara mateix algú us diu que han enxampat un regidor corrupte en un ajuntament de Burgos, per exemple, us podeu equivocar, però de deu vegades nou i mitja endevinareu, sense més dades, de quin partit polític és militant. En aquests casos s’ha de dir que la majoria dels seus camarades són persones honrades: diguem-ho, idò, sense reserves. No hem d’escatimar la presumpció d’innocència a ningú, i manco encara a les bones persones, que n’hi ha pertot, a uns carrers més que en els altres.
El polític que desitjaria que Pablo Iglesias rebés un tir a la nuca nom Jonathan Cabeza, és regidor de Festes i Cultura de l’Ajuntament de Paredes de Nava (Palència). Ah, i és del PP. Però els jerarques provincials del partit diuen que, a part de demanar-li l’acta de regidor, no poden fer res més.
