El vell mestre d’escola amb qui adesiara puc passar una hora del nostre temps em deia ahir –i ho he de posar entre cometes– que “Espanya fa por”. Home, no tant, pensi en la immensa quantitat de bona gent que hi fa la vida, que treballa a consciència, que cada dia esbossa un futur millor... I vaig continuar una estona fent l’alabança de les coses meravelloses que té Espanya, que no són poques i que no caben ni en una hora ni en un dia d’inventari. “Miri, em deia ell, fins i tot un espanyol tan espanyol com Camilo José Cela deia que Espanya estava mal feta”. Bé, ara no ens hem d’aferrar a una frase d’un home de frases com don Camilo. Segur que al·ludia a alguna cosa concreta... És com dir que els EUA són un mal país perquè s’hi esdevenen les pitjors xacres de la Humanitat. No oblidi que, en tots els sentits, també ha creat grans coses que ennobleixen l’espècie...
Però quan una persona amb dret a ser caparruda es prepara el dia amb una idea fixa, és difícil trobar manera de desviar-la del seu camí ni que sigui un instant. “Més al meu favor: els EUA també fan molta de por”. El cas és que aquí em deixa una mica parat, perquè en variades ocasions no he pogut evitar sentir un cert temor pel que pugui fer aquest malalt que governa a Washington i vol subjugar tota la closca terrestre. Però a Espanya no hi ha un enfollit Donald Trump que vagi fent de mata-setzes. “No li puc acabar de donar la raó. Uns quants dirigents espanyols són tan ignorants i irresponsables com Trump. No són tan pallassos perquè no tenim la tradició de la política com a espectacle. Però són tan xenòfobs i perillosos com ell”.
No, li responc, els socialistes espanyols, que ara governen, no pensarien mai a alçar murs com el que vol construir Trump. “I les tanques a Ceuta i a Melilla? La responsabilitat d’aquesta ignomínia la comparteixen els socialistes amb el PP. Però la gran tanca que continua construint Espanya no és feta de ciment ni de ferro, és feta de paraules i està destinada a tancar els catalans en un espanyolisme que Catalunya tanmateix no podrà fer mai seu. La vergonyosa adhesió del PSOE extremeny a la iniciativa parlamentària del PP de demanar l’aplicació del 155 al Principat és part d’una estratègia de demonització de la catalanitat. Sembla que cada dia pren més força la catalanofòbia com a element necessari per definir l’espanyolitat. I, en aquesta croada sinistra, els socialistes hi participen amb entusiasme aquí i allà”.
Aquí, no, li faig notar: el PSIB-PSOE manté una actitud que qualificaria d’exemplar.
“En el que diu, sí. No tant en el que calla. Però no li vull restar mèrits com la gran excepció que és. Aquí la guerra la capitaneja el PP, naturalment, amb en Company anunciant que a la nostra comunitat ja hi ha casos de gangrena. Assegura que ho aturarà. Si creu que amb això pot obtenir més vots, vol dir que sap que aquesta estranya xenofòbia interna –i perdoni la contradicció en els termes– també ha calat fort en l’electorat illenc. Vostè no s’ho pot imaginar, però jo, sí: de les nostres illes es pot aixecar fins als núvols l’himne salvatge del A por ellos!, que encén més patriotisme que la Marxa Reial i que l’himne de Riego”.
Escolti, amic meu, li deman una treva. Miri aquestes gavines i les seves elegantíssimes evolucions per aquest aire tan net... “Sí, senyor, un espectacle magnífic... Però no oblidi que són ocells de litoral, i ara som terra endins”.
