Hi ha llibres aconsellables i lectures imprescindibles. Acaba de sortir del forn una novel·la de Llorenç Capellà, El carro de Selene (Meteora). És una d’aquestes lectures que sobrepassen la categoria d’aconsellables i irrompen en la d’imprescindibles. És clar, parlam d’un lector a qui no s’ha d’ensenyar que tota gran novel·la és una novel·la històrica, encara que el gènere de la novel·la històrica la rebutgi. L’educació sentimental o El dia del judici no s’acomoden en el catàleg d’una col·lecció de novel·la històrica; i tanmateix condueixen el lector fins al cor de la Història.
La novel·la de Llorenç Capellà és una novel·la històrica en aquest sentit. Però transita allò que serien tota una altra sèrie de gèneres: aventures, guerra civil, novel·la negra, novel·la d’amor... aporten materials a un relat tanmateix refractari a qualsevol etiquetatge. El que compta és que el lector es veurà arrossegat per cent anys d’història que ja haurien començat a Cuba però que se centren en l’espai mític de Puigboscà i Puigventós, punt de partida i de retorn d’un itinerari que transita Catalunya, França, Indoxina, Austràlia..., seguint el personatge central, un home que no hauria volgut abandonar mai el seu niu. Tanmateix, l’autor el menarà amb mà de mestre per les turbulències del seu temps, d’on haurà d’aprendre amargues lliçons: Res no allunya els dies de guerra; si lluites per la llibertat, alerta a la victòria, perquè et pot llançar a la cuneta -el maccarthysme creà la figura de l’antinazi prematur.
De Llorenç Capellà no podíem esperar una novel·la vulgar o passable. N’esperàvem, després de Mireia emmarcada a la finestra i d’aquest gran relat/reportatge d’investigació que és Crònica de la mort ignorada, n’esperàvem una novel·la escrita amb les tintes de l’excel·lència: El carro de Selene supera aquestes expectatives i esdevé un d’aquests títols que marquen una fita en la literatura d’un país. Hi ha el més interessat del periodista Llorenç Capellà, de l’autor teatral, del narrador, de l’explorador històric... i del poeta, aquest poeta que, per pudor, no s’ha manifestat en versos però que deixa llavors de poesia en tots els papers que escriu.
Deixeu-vos apassionar i atordir per aquest llibre -sobretot, una fabulosa història d’amor.
