EscriptorEs pot dir que el Sant Jordi de Juliol no ha estat un èxit global. No sé com ho hauran vist els optimistes patològics –tan disciplinats, ells! La veritat és que llibres i roses enguany s’han mustiat. Però el país –i ara ho dic pel Principat– el defineixen capacitats per superar tota casta d’entrebancs. La seva història entendreix el cor més dur, precisament per mor de l’obstinat vigor per remuntar moments amargs, situacions de depressió general. El Sant Jordi d’Estiu haurà estat una clatellada a les comptabilitats llibresques, potser algunes empreses s’hauran de repensar seriosament, però no cal patir pel llibre més del que ja és costum i tret d’identitat. La lectura és com les aigües del Nil, que fertilitzaven les planes d’inundació. És, per tant, un hàbit –una activitat– essencial per a un poble que creu en el progrés. La lectura inunda les nostres vides, que sense ella esdevenen terres ermes. (A més, els no-lectors ho duen escrit al front, a la mirada, sobretot a la paraula, i aquest tret pot arribar a incomodar.)
La paraula ‘cultura’, durant els darrers decennis, ha patit, per intoxicació deliberada, una elefantiasi de tal magnitud que n’hem perdut de vista moltes zones. El llibre no tan sols havia estat sempre un pilar de la cultura, sinó que també ens ajudava a cartografiar adequadament el seu territori. Hi havia llibres la pertinença dels quals al concepte de cultura era innegable; en d’altres, ja era més dubtosa; i n’hi havia molts que ni s’hi acostaven. Vull dir que la cultura no emparava igualment Ausiàs March i Marcial Lafuente Estefanía. Irrompé al saló de joc la dita cultura popular i la ruta de la nau ja fou més insegura. Ara ja abasta els mitjans per produir-la i una pila d’activitats que s’hi relacionen. El fet és que ja no sabem exactament què volem dir quan deim cultura.
La gent d’altre temps associam la cultura als bons llibres, als fets artístics de qualitat, al cinema i les arts escèniques a partir d’uns mínims de dignitat, a Beethoven (no a El Fary) i Andreu Riera... Més o menys crec que se’m pot entendre, amb un poc de bona voluntat. Però la gran festa de la cultura per antonomàsia és la del llibre, la de Sant Jordi. És clar que hi triomfen best-sellers de garantida indigestió, però tots els estómacs hi troben la seva menja.
