EscriptorQuina innoble concepció de la política ha de tenir el que, deliberadament, destina els seus esforços a carregar a l’esquena de la gent més sofriment del que la malaltia ja ha vessat damunt del planeta. En situacions tan difícils com la que ara mateix patim, s’agrairia de tots els polítics que tenguessin en compte que la por i la inquietud també “són” i generen sofriment més enllà de la malaltia. Hi ha corrents polítics tan deshumanitzats que ho canvien tot per una grapada de vots –insegurs.
Ho veim a la nostra regió, amb les envestides d’un PP que, en boca de Biel Company, es dedica a carregar contra la presidenta Armengol: que no és ni ha de ser intocable –qui li desitjaria tanta desgràcia?–, però que es mereix la consideració de qui ha obrat amb la millor voluntat i no ha pensat en l’engany i l’ocultació com a eines per encalmar la població. És cert que no s’ha fet tot bé –hi torna a haver problemes de personal–, i fins i tot s’ha de reconèixer que s’han fet algunes coses molt malament, però aquestes no són les que li retreu Company. Que aquest estigui en ‘bronca’ permanent contra Armengol, tenint en compte les polítiques aplicades per la presidenta Isabel Díaz Ayuso (PP) a Madrid, no és un bon exemple de política digna. Si pensàveu que aquesta qualitat de la política és la branca que s’ha assecat de l’arbre d’alguns partits, crec que l’encertaríeu a mitges. Hi ha altres partits que potser no l’han tinguda mai.
A part, ara molta de gent està a l’espera de l’escomesa tardoral de Vox i la seva moció de censura. Si vols batre l’enemic, faràs bé atacant-lo quan doni mostres de major debilitat. És tan obvi que fa rialles. Però si l’enemic s’ha debilitat per mor d’una pandèmia sobre la qual ningú –ni Vox, tampoc– tenia idees practicables, la brega es desplaça al camp de la insídia, de la guerra bruta. La guerra bruta sempre és bruta, fins i tot en una geografia com l’espanyola, torturada i ensagnada per guerres civils com a procediment per resoldre problemes de convivència i de conveniència.
A tot això, diguem que Biel Company ha perdut fa temps l’oportunitat d’esdevenir líder d’un conservadorisme illenc a la manera de Cañellas i que, d’home de partit, s’ha convertit en home de partido. Són més vots, segurament, però és el camí pel qual es perd el millor del nostre poble.
