Ara que ja han passat vuit dies, manifestar-se no entusiàsticament favorable a la Nit de l’Art no serà pres com una desconsideració. Ignor amb quins objectius va ser fixada aquesta bauxa com a crida de la 'rentrée'. Hi ha d’haver raons de pes: en cas contrari, la convocatòria no seria seguida per aquesta gentada, i entre aquesta gentada no hi hauria els màxims i els mínims responsables de les polítiques culturals del país i de la política en general.
Així i tot, em permetré adduir ni que siguin dues raons per explicar la no adhesió fervorosa a la iniciativa. La primera té a veure amb tot el que siguin gresques inaugurals en el camp de l’art. Les inauguracions són petites o estrepitoses reunions de persones en espais destinats a mostrar les obres artístiques; i que, paradoxalment, n’impedeixen l’observació. De la mateixa manera que és mal de fer llegir un poema de Rilke –posem per cas– a la cua del control aeroportuari, mirar d’establir una comunicació passable amb una obra d’art el dia de la inauguració sol ser una pèrdua llastimosa d’energies. Aquesta comunicació només es pot assolir des de la bona disposició anímica de l’espectador i el silenci a l’espai.
La Nit de l’Art és tot el contrari: ni bona disposició ni silenci. Vida social tirant a cridanera i renous de tota casta –sense, naturalment, encloure-hi la música, ella també perjudicada pel rebombori general.
A Mallorca, encara hi ha un altre fet que accentua –segona raó– el contrasentit de la festa. Se suposa que es festeja l’art i els artistes, també els galeristes, programadors, curadors i tota l’escolania. Podríem parlar de l’homenatge de la societat –almenys dels assistents– a la gent vinculada directament amb l’art. Aquesta iniciativa seria, per tant, d’allò més elogiable..., si no fos que Mallorca és una terra que, majoritàriament i de manera molt notòria, no estima els seus artistes, no se’n cuida, no els atribueix un paper central a la vida del país. Hi ha països on la societat se sent concernida per la cultura, se’n serveix per progressar cap al futur. Aquí, la indiferència, si no el menyspreu, defineix l’actitud general vers la cultura –no tan sols la creació artística. La Nit de l’Art seria, idò, la festa més hipòcrita del santoral laic.
I vostès perdonin.
