Si el PP ha fet tot el que ha pogut contra la corrupció, seria temerari deduir que hi ha estat a favor? Recordau, per exemple, que el partit es va personar com a acusació privada en la causa contra Luis Bárcenas, de la qual fou expulsat perquè les seves maniobres no anaven a favor de l'esclariment de les coses. Tampoc no es pot elogiar aquest partit per tenir cura de la documentació que va interessar a la fiscalia –desaparegueren de la seva seu discos durs relacionats amb la causa. Si el PP ja ha fet tot el que podia fer contra la corrupció, hem de creure que mentre el partit obtengui quotes de poder la corrupció continuarà gangrenant la vida en general dels territoris de l'Estat?
D'altra banda, i sempre atorgant tot el crèdit possible a Cospedal, podríem preguntar-nos sobre la necessitat de crear una unitat de vigilància –el problema seria designar el vigilant–, perquè, en aquest sentit, podem afirmar que la feina no ha presentat uns resultats immillorables. És cosa generalment admesa que els capitosts d'un partit polític sempre saben qui són els militants corruptes. El PP és l'excepció? Podria ser-ho. En aquest cas, bo seria que hi posàs remei: no queda bé que el president de partit doni coratge en un e-mail enviat a Bárcenas: si fan tot el que poden contra la corrupció, haurien hagut de saber algunes cosetes de Bárcenas.
Passi el que passi, al PP no li serà fàcil transmetre un missatge de transparència i de voluntat regeneradora, sobretot mentre els transparentadors i els regeneradors siguin aquests veterans. A més, els convé abandonar la comparació entre els seus corruptes i els de casa d'altri: qualsevol dia, el ciutadà pot agafar llapis i plagueta i començar a sumar els excrements d'uns i altres. Sempre hi sortiran perdent.
