Hi ha una espècie de desconcert general pel que fa a les previsions de vot a nivell estatal. Ningú no sap com abordar la pètria realitat d'un PP que avui dia encara guanyaria les eleccions generals. Les explicacions dels seus militants haurien de ser respectuosament descartades, per òbvies raons de parcialitat. I els socialistes del PSOE? Com veuen els socialistes aquest irreductible lideratge "popular"?
Ells tampoc no tenen resposta. Per més que la seva no-resposta sembli fruit d'una ignorància que sona a deliberada -perquè alguna cosa hi tenen a veure ells, en una realitat estibada d'enigmes inquietants-, sembla igualment feta d'atordida perplexitat. La veritat cau a plom en l'escenari polític amb una força imponent: el PSOE no resta possibilitats al PP. Els vots que perd la dreta no atenuen la caiguda de la mal anomenada esquerra: el partit dels socialistes, en lloc de recuperar-se, s'esbuca cada dia més com un casal llargament abandonat en la intempèrie. Goteres, cruis, escletxes, misèria. Com es pot rehabilitar un edifici en aquestes condicions? I consti que tothom que és a l'esquerra de PP i UPyD és dolorosament conscient que, sense el lideratge del PSOE, aquest país no té sortida. Per ara.
Cert que podria recuperar terreny autonòmic: a la nostra comunitat, per exemple, on potser és més clara que enlloc la necessitat del seu lideratge per superar l'atribolada situació actual i recuperar el camí de la civilització. A la nostra comunitat, s'hi ha manifestat un corrent cívic popular, enèrgic, tumultuós, que, per no diluir-se i acabar entintant futures nostàlgies, requereix la vertebració entorn d'un projecte polític. Però, en lloc del desitjat lideratge, apareixen indicis d'alineació amb el TIL que, per més matisada que estigui, ha ferit la sensibilitat dels resistents al genocidi cultural de Bauzá. És portador el PSOE de l'antídot dels mals que podrien abatre el PP?
Però ni així s'explicaria el manteniment del PP al capdamunt. La manca de fe en una alternativa socialista és un obstacle greu per desbancar-lo, certament, però hi ha d'haver unes raons subterrànies que ajudin a entendre que el partit amb més casos de corrupció, amb més escàndols a l'esquena, amb la mentida com a eix central del seu discurs, sigui el preferit de la majoria d'espanyols.
