CORRENTIA
Opinió 03/11/2018

Què no volem ser

Guillem Frontera
2 min

És com a descoratjador pertànyer a un país amb dos o tres grans objectius que el menen a la destrucció. Dels que podrien aixecar-lo, no n’hi ha cap que mereixi grans atencions socials, polítiques i/o pressupostàries. Si us preguntau què pensau que vol ser Mallorca, les respostes seran aclaparadores. Podem respondre la pregunta apuntant allò que ja sabem que no volem ser:

Volem ser un país automàticament reconegut com a gran centre mundial de l’art a partir –posem per cas– de la influència i l’atractiu de Joan Miró? En aquest camí, hem deixat passar de llarg les grans oportunitats –com a molt, n’hem tret algun distorsionat esdeveniment (això que alguns en diuen “events”). Però tot ha estat pensat per fer un cop d’efecte. I, així, aviat ja no ens en quedaven ni els ecos més desnodrits. Les grans explosions o celebracions artístiques no fan cultura artística si s’ubiquen en el context de la promoció turística.

No és que ho necessitem, però qualsevol altre poble hauria aprofitat les circumstàncies geogràfiques i socials per dotar-se de grans trobades del millor cinema mundial, entorn de les quals s’haurien bastit uns camps d’estudi i de pràctica d’aquesta indústria artística. Al contrari, sota la presidència del president Bauzá, es va aniquilar un sector audiovisual que havia assolit alguns indicis de consistència.

Jaume Adrover va voler i va aconseguir, en bona mesura, aixecar un gran festival internacional de teatre, nostàlgia dels més granats. Ara, confonem la programació del principal teatre illenc amb un festival de teatre, i es genera així una disfunció que aporta bones energies al caos que defineix l’estat general de coses.

No som, tampoc, pioners en tecnociència, en cap de les indústries o matèries d’estudi que poguessin obrir horitzons als joves. És cert que s’obren vies de renovació cibernètica, però sempre amb l’objectiu final d’aplicar-les al món del turisme. Els joves amb una preparació més sòlida acaben treballant, directament o indirecta, per al sector turístic, encallant el futur en un monocultiu suïcida.

Etc. Així, el país no trobarà manera o forma d’incorporar-se a cap avantguarda científica o cultural de les que definiran el futur. Quan arribi el futur, ens trobarà en plena avaluació de la ruïna de les perspectives.

stats