EscriptorTenc per fer algunes coses que en un moment o l’altre he escrit a la pissarra dels meus millors propòsits. Per exemple, deixar de comprar roba negra, perquè el tint negre és el que més contamina i el que causa més malalties directes als que el manipulen per tenyir d’aquest color / no color. També m’hauria de canviar de companyia elèctrica, ja que ara mateix em servesc de la més contaminant de l’Estat –en realitat, ella se serveix de mi. D’una vegada, he d’estudiar l’origen de tot allò que consumesc, amb l’objectiu de comprar només productes i béns dits km 0. També hauria de canviar les bombetes, ja que no totes foren adquirides amb l’exigència del menor consum possible. Emprar més el transport públic. Contribuir a l’organització de grups disposats a actuar sense violència, però amb pressió contundent, sobre governs, empreses o particulars que no assumeixin els principis generals del canvi de model de vida/consum. Per exemple, aconseguir que no s’il·luminin de nit els monuments artístics o històrics de cada lloc –amb fosca o amb lluna plena són d’una altra bellesa extraordinària. Ja que les autoritats s’hi han mostrat tan inútils que fan pensar en complicitats culpables, formar escamots populars contra els focus de renou. Informar-me de les pràctiques de cada producte que consumim, per deixar de fer-ho en el seu cas, i, fins i tot, organitzar davant la casa de l’empresari escarnis que li facin caure la cara del que sigui –de vergonya no en té. Lluitar per la recuperació d’extenses porcions de terra destinades actualment als excessos del turisme. I per la recuperació dels paisatges i del silenci vernacles. Reduir dràsticament el trànsit de passatgers per terra, mar i aire. I fer que tot plegat es vegi com el que és, una cosa normal, emparentada amb el que va dir, en deixar de compondre, el músic suec Dag Wirén: “Cal retirar-se a temps quan encara hi ha temps de retirar-se a temps”. O sia: no esperar l’any nou.
