Escriptor“(EL BALNEARI) VERTEBRA, directament o indirectament, tota l’activitat econòmica de la població, i els seus habitants depenen del seu bon funcionament per mantenir l’estat de benestar creixent en el qual viuen des que es va obrir. El doctor (Thomas Stockmann), com a científic rigorós, descobreix fent unes anàlisis que les aigües que han fet tan famós el seu balneari estan contaminades...”.
Així comença la presentació que el director teatral Miguel del Arco feia d’Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen, amb motiu de la seva programació (2014) al Lliure de Barcelona. Com el lector potser ja haurà endevinat, el poble és partidari d’obviar el problema de salut creat per la contaminació de les aigües del balneari –són portadores del tifus–, i s’enfrontarà i derrotarà el doctor Stockmann, que finalment es veurà abocat a abandonar la petita ciutat.
Abans que l’aigua d’aquest balneari es contaminàs, Puig i Ferrater en va beure les Aigües encantades. L’enfrontament de l’individu que cerca el bé comú contra el poble que defensa per tots els mitjans (fins a la roïnesa extrema) el benefici econòmic immediat, continuarà nodrint generosament la narrativa, el teatre, el cinema d’arreu del món –aquesta generositat no sempre ha estat corresposta amb suficiència pel talent dels creadors.
D’entre les obres que han emprat el mateix fil, destacaria, amb permís del lector –i de la lectora, naturalment–, Tauró, la primerenca, bellíssima i eficaç pel·lícula de Steven Spielberg, presentada normalment com a film de terror. Podria dir-se’n així si immediatament hi afegíem que el més terrorífic són els comportaments humans d’aquells que pretenen silenciar el perill per no perjudicar el turisme. (Per això mateix, Fidel Castro en va ser fan.) És una pel·lícula que, a parer meu, s’hauria d’incloure en els programes educatius d’aquestes illes: hi ha molt a aprendre sobre nosaltres mateixos, sobre la política real, sobre el turisme, el capitalisme, la corrupció, sobre el futur que ja estam destruint.
Aquí hem viscut i vivim una situació que té molt a veure amb taurons i amb enemics del poble. L’ànsia del benefici econòmic és un virus que ha contaminat la nostra societat, que en gran part s’ha abocat a dificultar les mesures dictades, amb encert o simplement amb bona voluntat, en el seu benefici.
