Què espera Europa de nosaltres? Sembla que els europeus no viuen amb l’anhel de conèixer-nos com a poble, amb la seva llengua i cultura, amb la seva personalitat. No s’espera de nosaltres que facem grans aportacions al coneixement científic ni que assolim el lideratge en els territoris de la dita tecnologia punta. Per no esperar, els europeus no esperen que, en venir aquí, els oferim una cuina autòctona delicadament evolucionada. Ni uns grans esdeveniments musicals o teatrals. Ni tan sols un paisatge que recordi el que hauria pogut ser, amb una arquitectura intel·ligent i en diàleg creatiu amb el medi.
D’altra banda, ja saben que no hem estat capaços d’organitzar l’escenari de manera que se n’eliminin les greus incomoditats a què els condemnam. Trobaran embussos, una ciutat intransitable i contaminada, la majoria de platges saturades de persones i de flaires químics de protectors solars i altres químiques assilvestrades. Trobaran renou, i segons on se’ls enviï, es trobaran ells mateixos exhibint i donant ales a la bèstia que tots portam dintre.
Ho saben. Això i molt més, i potser per aquesta bretxa es desviïn uns milenars de turistes a països mediterranis que a poc a poc construeixen una pau fràgil –just que duri uns mesos...
L’altra gran bretxa té a veure amb la seguretat higiènica de l’oferta illenca. Aquests europeus ens demanen, sobretot, garanties de salubritat. Deuen creure, i amb raó, que se’ns pot exigir que tinguem cura de les aigües on els enviam a banyar-se. Això no implica que el país s’hagi d’endeutar, donats els doblers que, tots plegats, deixen als empresaris turístics. Deuen pensar que la seva dejecció és tractada per unes infraestructures d’eficàcia garantida.
Ben mirat, no esperen res de l’altre món. Grans aglomeracions urbanes amb les quals tenim contacte ininterromput han resolt el mateix problema, però multiplicat per molt. París, Londres, Berlín... recullen cada dia moltes més tones de defecacions que Mallorca sencera, i no salta cada dia l’alarma per vessaments inadequats. Per què aquí anem tan enrere en l’organització d’aquests serveis bàsics... i, en canvi, som a la punta dels ingressos per turisme?
És clar, sempre hi ha una qüestió de balança fiscal. Sempre. Però... hi ha alguna cosa més?
