EscriptorNo és la primera vegada que Joan Mayol té l’amabilitat de fer-me veure errors o imprecisions que servidor comet en aquest ofici de fer columnes. És savi i coneix el país fins a la darrera pedra: les seves esmenes gaudeixen d’una garantia incontestable. Una prova més de la seva ciència i la seva feina: ha coordinat el llibre Atles de les petites illes i els illots de les Balears, una d’aquestes obres que, en aparèixer, et sorprèn que no s’haguessin editat molt abans. És un llibre per aprendre, per mirar i admirar, per eixamplar la visió i la idea de país que ens hem anat fent, tira-tira, durant anys. Un llibre/espectacle, però també un llibre per al coneixement i la imaginació. I per un bon Nadal.
Un amic com en Joan Mayol és un tresor: evita que les teves equivocacions sepultin o contaminin la veritat. És el que ha fet arran de l’article publicat en aquest mateix racó la setmana passada, que havia sorgit a partir de l’entrevista de Kike Oñate a Joan Rigo Bonet, autor d’Els de Cabrera, reaparegut recentment en edició corregida i augmentada. Joan Rigo parla dels efectes de la Guerra Civil en dues famílies, i una vegada més podem comprovar que els mallorquins no hauríem fet una guerra civil si les forces militars i feixistes no ens l’haguessin imposada. Servidor volia parlar d’un personatge, l’amo en Jeroni, que havia conegut a Cabrera i que s’havia instal·lat a la meva memòria. Era una de les víctimes dels afers guerrers, segons acabava de descobrir, però la realitat posà impediments a aquesta identificació: no era en Jeroni Barceló, sinó en Jeroni dit ‘de na Colom’. També em telefonaria, amablement, Joan Rigo per esmenar-me.
Cosa que faig amb una certa alegria, perquè m’ha permès descobrir, en el ‘meu’ l’amo en Jeroni, un personatge que havia trobat a Cabrera la pau després d’una vida d’aventures i de desventures, de rutes atzaroses. La persona a qui en Joan Mayol em va adreçar per obtenir clarícies em va parlar de la vida amorosa de l’amo en Jeroni de na Colom, alterada per la fugida de la dona amb un altre home; i de l’estraperlo de porcs amb el seu llaüt; i dels seus afers amb una cabaretera, que col·leccionava sabates i li va eixugar la cartera. Oh, les coses que podem aprendre dels propis errors si tenim un amic que es cuida un poc de nosaltres...
