CORRENTIA

Per la covid a la barbàrie

Hauria semblat, fa uns mesos, que a hores d’ara ja ens tocava haver admès que res no tornarà a ser com era. Al contrari, és com si avui tots els esforços i bona part dels imposts es destinassin a refer una situació general tanmateix amb mala ferida. I no deixa de ser curiós que els polítics més en primera línia es vantin de les passes més mal fetes: potser pensen que, paradoxalment, així podran reunir una grapada de vots aperduats. D’això se’n diu pellucar. I així és com s’han esvaït els signes que aparegueren, febles, en la cartografia de la crisi. De manera que és una batalla perduda. Potser és una guerra perduda –enmig d’una història que les ha fetes guanyar totes als quatre de sempre.

És clar que ens queden algunes coses fonamentals que s’han de mantenir per poder-les millorar, ja que, sense elles, ens espera tan sols la barbàrie: la democràcia, en primer lloc. I deu ser per la visibilitat que li atorga aquesta situació, que hi ha tanta de gent infectant les seves arrels i infamant amb corrosives ‘fakes’ els seus fruits. No es pot defensar que el govern central hagi fet les coses bé, perquè no les hi ha fetes totes, ni de molt, però atacar-lo amb el sol objectiu de debilitar i desbaratar el sistema, com han fet i fan les dretes més extremoses, és una actitud que només pot néixer d’una ignomínia tenaç, amb denominació d’origen protegida pels dimonis de la història d’Espanya. Impedir la construcció d’un sistema democràtic o abolir-lo un cop llest el bastiment és un ideal present al llarg de la història d’aquest estat, i no tan sols en el conservadorisme més facinerós, també en clapes populars enverinades per les cultures embrutidores del populisme.

No sé si és una falsa impressió, però de vegades sembla que el renou mediàtic, en lloc de prendre aquestes maniobres amb la consideració que es mereixen, hi està ben integrat. Aquest oblit, aquest menyspreu per la realitat, fa pensar en els prolegòmens de la irrupció del nazisme a Alemanya (i a altres països, amb similar brutalitat i èxit desigual). No és menester filar molt prim per veure que no estam en la mateixa situació, però aquesta seguretat no ens hauria de tancar els ulls a les nombroses i creixents coincidències del moment actual a Espanya amb les vespres de la gran hecatombe desencadenada pel nazisme.

El + vist

El + comentat