A la vinyeta de Forges de dijous ( El País ), apareix el general Franco baixant del cel, amb dues aletes, per brindar amb algú de la terra amb camisa blava. No és blau Maó, com la de Falange. S'assembla més al blau del PP, però, en qualsevol cas, servidor no s'hi posaria fort. Sigui com sigui, aquest brindis manifesta la joia de Franco per algunes de les coses que passen a la terra i que ell aprovaria, sens dubte.
La sensació que la dreta s'acosta cada vegada més, no exactament a la figura de Franco, ara ja mancada de glamur, però sí a una certa manera de governar, és cada dia més estesa, si he de fer cas a la meva percepció -tan limitada, no fa falta dir-ho, pel que fa a sondeigs fiables. Però no és per casualitat que emergeixen actituds d'exaltació feixista, molts d'ells en relació a militants del PP, veterans i júniors. " Gloria eterna " als assaltants del Blanquerna, proclamava una pancarta a la festa de l'Estendard. I què diríeu d'aquests grupets que adesiara es regalen el gust nocturn de cantar el Cara al Sol? No està penat, que sapiguem, però indica un rebrot d'actituds que el fundador de Falange definí com " la dialéctica de los puños y las pistolas ". No s'ha desfermat la violència entre nosaltres, però el partit que té la majoria s'hauria de comprometre amb més convicció amb els principis democràtics, potser una mica somnolents per mor d'aquest barbitúric que és tota majoria absoluta.
Que el PP sigui teb en la condemna entona molt bé amb els hàbits de comandament que aquesta formació ha desenvolupat durant la present legislatura. Tant a nivell estatal com regional, unes doctrines tan radicals contra les llibertats civils -o contra la cultura pròpia en el cas del nostre país-, en matèria judicial o laboral, no s'imposen amb bones formes. Al contrari, ja hem vist aquí mateix com el govern ha fet una fugida cap endavant en la seva deriva autoritària -l'autoritarisme és la malaltia de l'autoritat, senyor Bauzá.
L'imaginari popular associa autoritarisme a franquisme, són coses de la memòria històrica. Franco és el gran referent de l'autoritarisme. Per això el fantasma del dictador es fa cada dia més present, el sentim com sobrevola tantes lleis, decisions i comportaments amb el vernís democràtic cada dia més afectat de craquelé.
