Opinió

És l’extrema dreta, senyor Sánchez

De l’entrevista de Jordi Évole a Nicolás Maduro (La Sexta, diumenge passat), potser val la pena remarcar l’adscripció que feu el mandatari veneçolà de Donald Trump a l’extrema dreta. No diria que no ho sabíem tots, però sí que, sobre aquest fet sagnant, s’ha estès un magma informatiu –més aviat mediàtic– que ens el presenta com grotesc, pintoresc, dur, malvat, etc., de manera que les seves arrels polítiques queden confuses i difuses en aquesta mar tempestuosa feta de paraules, anècdotes, rialles i esqueixaments de roba. És com si els mitjans de comunicació haguessin diluït la brutalitat del camarada Stalin en els àcids del seu anecdotari, dels seus desbarats o de les seves sortides de to. No, Stalin fou un gran assassí, un gran genocida, i aquest fet, afortunadament, no s’ha perdut de vista durant tots els seus anys de vida i de mort.

Quan Trump dissenya l’escenografia per tornar a la guerra freda, ho fa perquè la seva ideologia –que sí, que també en té– és d’extrema dreta, igual que quan aixeca el mur fronterer amb Mèxic o amenaça els immigrants. Ho és quan aplica la seva política incendiària a Israel, per a la desaparició dels palestins dels territoris de l’estat. Ho és a totes hores. No es tracta de ‘butilades’, de sortides de to, d’astracanades. Es tracta d’una acció política continuada a partir d’una ideologia i d’una estratègia que cerca la inestabilitat en tots els continents, ja que això és el que entén ell per posar els EUA al davant de tot.

Que Pedro Sánchez, potser el president espanyol de menys entitat política de la Transició ençà, es deixi endur en la crisi veneçolana per l’extrema dreta internacional, situa l’Estat espanyol en el punt de partida on érem quan Aznar es va aliar amb Bush per a una guerra que ha creat la major onada de terrorisme que ha patit el planeta –per això Aznar tenia tant d’interès a atribuir a ETA els atemptats d’Atotxa, aquella operació mediàtica infamant, en la qual va excel·lir el mallorquí Jorge Dezcallar, aleshores director del CNI, al costat d’Ángel Acebes i altres meravelles de la sordidesa política espanyola.

En la mateixa línia trobam ara en Sánchez, qui, com va dir Maduro, serà còmplice d’una guerra a Veneçuela si aquesta tragèdia final s’arriba a produir. A l’Estat espanyol, en Sánchez s’empeny amb el PP, Cs i Vox, i aquesta competència ominosa el desplaça cada dia més cap a la dreta. Però no deim sempre que vivim en un món global, interconnectat com no hi havia estat mai? Si transferim en Sánchez a la globalitat del món, ens trobam amb un mandatari les aliances del qual (Donald Trump, Jair Bolsonaro et al.) el situen a l’extrema dreta, en una internacional feixista d’altíssim voltatge.

El + vist

El + comentat