EscriptorSe suposa que el sistema és un entrellat de principis i procediments per obtenir uns objectius i mantenir vius alhora uns 'valors' que encaixen perfectament entre si i que es potencien en benefici de la totalitat dels humans. Economia, ensenyament, exèrcits, esglésies, moral, ètica i estètica, etc., tot plegat dins una coctelera que barreja bé el capitalisme amb unes gotes de religió –n’hi podeu afegir dues d’angostura. L’obtenció dels objectius obliga normalment a sacrificar o erosionar els 'valors' (justícia social, drets civils, llibertats...), però en general els governs proposen legislacions per legitimar aquests efectes no tan secundaris. Aquests anys vivim en un seguit de depressions del territori social que dificultaran ferm la recuperació.
Així i tot, se suposa que hi ha coses que el sistema no pot tocar. En general, ens hi referim amb el qualificatiu de (coses) sagrades. Se suposa, és clar, perquè la història és un devessall de conculcacions de drets i d’atemptats a la dignitat humana i profanació de lo sagrat. No és menester fer menció de casos extrems, perquè el dia a dia imposa una rutina criminal que s’acarnissa amb els més dèbils.
Tenim res més sagrat que els nostres morts? Preguntau-ho a Henning Gerg, habitant fins fa poc d’una casa de la urbanització de Bahía Grande i que dies enrere va ser desnonat (UH, dia 5 de febrer). La maquinària del sistema va capolar les seves pertinences, i llençà a les deixalles l'urna amb les cendres de la seva mare. A aquest fet, cadascú li pot donar la importància que li sembli quan es tracta de cadascú, però no quan afecta un altre. Les cendres de la mare de Henning són sagrades, i així ho entén el sistema en el qual ens han encaixat. Però quan es tracta de perseguir uns interessos econòmics, el concepte del que és sagrat declina i acaba a la claveguera.
