OPINIÓ
Opinió 29/12/2015

La ignorància bel·ligerant

2 min

A la llibreria Shakespeare & Company, de París, va aparèixer un dia aquesta inscripció: “És pitjor no llegir que no saber llegir”. Qui sap llegir i no llegeix renuncia a la gran via d’accés al coneixement. Encara hi ha un escaló més en aquesta costa: aquell des del qual s’aplica la ignorància programada i bel·ligerant. Ara mateix, no només partits polítics d’una certa tradició humanista, com el PSOE, sinó tota mena de ciutadans destacats –intel·lectuals, científics...– participen en la gran croada contra el coneixement liderada per la gran dreta espanyola organitzada entorn del PP i, en una petita part, de Ciutadans. No volen saber quin és el sentiment predominant a Catalunya, quan Catalunya és, precisament, el gran problema per a la governabilitat de l’Estat –si és que donem per bo i complet el panorama descrit des del seu centre. Si no volen saber, per què mantenen l’Institut Nacional d’Estadística?

La necessitat de saber ha mogut la Humanitat fins als més amplis espais, abans ocupats per les religions i per tota mena de foscúries. Volem saber, volem aprendre, però declaram la guerra al coneixement de determinades parcel·les de la realitat més palpitant. Seria grotesc –també és tràgic– que la situació actual cristal·litzàs en escenaris de desgràcia sense que aquests partits i una certa societat civil haguessin permès fer-ne el diagnòstic.

És tan salvatge la negativa al referèndum a Catalunya, manifesta una utilització tan escandalosa de la ignorància com a arma política, que no s’hauria d’entendre que hi participin militants de forces que es diuen d’esquerra. El problema és que s’entén. Es tracta d’un partit en el qual té autoritat moral Felipe González, per exemple, i en el qual imposen el seu sagrat immobilisme una tropa de barons dedicats sobretot a la seva supervivència. La barbàrie institucionalitzada.

stats