Ja fa set o vuit anys, uns amics cambrers temptejaren la xifra de l’estafa a la Seguretat Social per part d’un dels empresaris recentment empresonats per explotació laboral. Vull dir amb això que la situació dels treballadors dels seus bars i restaurants era ben coneguda en àmbits del sector. Podem atrevir-nos a deduir que també era coneguda –o voluntàriament ignorada– pels sindicats del ram i les associacions empresarials. Qui més ho sabia? La pregunta desprèn un eco retòric indicador de com hem arribat entre tots a construir una societat més regida per la por que no per la set de justícia. En tot cas, les situacions d’injustícia que afecten els més desemparats s’allarguen en el temps, de manera que ara ja podria semblar-nos natural, com si els famosos mecanismes correctors del sistema estassin programats per a la defensa dels explotadors i la subjugació, cada dia més ignominiosa i tolerada, de les víctimes.
Hi ha la sensació general que no se soluciona gaire cosa, i que, a partir d’un cert nivell, no se soluciona res. Quan s’engreixen els problemes sabem que ja quedaran aquí, que creixeran durant decennis i que produiran uns canvis devastadors. Ara ens basteixen una altra guerra freda, encara que no hi dediquem gaire atenció. En pocs anys, el mar Mediterrani ha fet un salt cap a segles enrere i ha esdevingut l'escenari de guerres que s’han deixat créixer per satisfer, entre altres, els interessos dels fabricants i dels mercaders d’armes. Ara és tot molt mal d’aturar i els danys causats són irreparables.
Els guanys econòmics que generen les guerres hauran contribuït a dilatar l’espai que separa rics i pobres. Algú creu que els estats prendran mesures perquè les diferències socials es redueixin de manera que les societats tornin a ser grups de persones que comparteixen els interessos substancials? De l’estat del benestar, aquí, se n’ha fet càrrec el PP, que és la imatge del neoliberalisme i la conseqüent corrupció. Les situacions que afavoreixen tota la societat van per arenes bellugadisses. Les que afavoreixen els poderosos es consoliden aviat, encara que s’hagin de servir d’una crisi financera.
