Si al final s’organitza una fase de la Copa Davis a Alcúdia, on arxivaríem l’esdeveniment: esports, promoció turística...? Segurament hauria de ser a esports. Perquè, de promoció turística, ja en tenim més que a bastament, i, a més, quedàrem que seria convenient anar cercant fórmules per fer una passa enrere, perquè una retirada a temps pot ser una victòria, un temps que podríem aprofitar per pensar.
I, pensant, pensant, tal vegada podríem deduir que, si haguéssim pensat més i millor en temps no gaire passats, per ventura el cas Nóos no hauria escorxat de manera tan sagnant les finances públiques (?) de la nostra comunitat. Pensar hauria volgut dir dissenyar unes polítiques a llarg termini, perquè els nostres problemes no se solucionen només amb decisions d’avui per a demà, amb improvisacions i cops d’efecte. Si el senyor Urdangarin, gendre de Joan Carles I, se’n va a veure el senyor Jaume Matas, exemple reconegut de bon govern per part de M. Rajoy, i li proposa les xeremies que li va vendre, una bona política de promoció esportiva i/o de promoció turística hauria posat en relleu la magnitud de l’ensarronada i l’hauria pogut evitar.
Els llocs que no ocupen les polítiques ben pensades són espais temptadors, magníficament oberts a tota casta de xarlatans i de venedors de rolexs falsos. Passa en tot: bona part de les activitats culturals subvencionades neixen en aquests buits que deixa la no-política i que ja indiquen la vulnerabilitat de les estratègies dels governants. I aquí, a Mallorca, on no s’arriba a consolidar quasi cap iniciativa amb cara i ulls, ens distingim per donar facilitats als tafurs de tota casta, fins i tot de la casa reial. Estam en desavantatge: la renouera dispersió social del turisme crea un ventall multicolor de falses expectatives trufades de paranys, de vesc. I si la classe política, com és el cas –i ho hauríem de reconèixer humilment–, juga, com el Mallorca, a Segona B, les coses es compliquen una mica més encara. Bastant.
Per acabar d’adobar-ho, la promoció turística i el binomi turisme/cultura formen uns espais amb zones limítrofes amples i alienes, uns territoris sense cartografiar i densament embotits per les boires. Qualsevol bajanada s’hi pot fer lloc i presentar-se com a contribució a la cultura, a la imatge de l’illa i, per tant, a la seva promoció.
Què representaria dur la Davis a Alcúdia? Una empenta, un auxili a la desestacionalització? No gaire significatiu, en tot cas. Però, a més, no quedàrem, fa temps, que l’illa necessitava una pausa biològica? Els illencs, sí. Almenys pel que conec dels meus entorns.
