OPINIÓ

I per què no JR Bauzá?

Amb vista a la successió de Mariano Rajoy al front del PP, sembla que estam davant d’una lluita de noms que, d’altra banda, no acaben de representar coses tan diferents com per justificar aquesta lluita. No és tant una qüestió de diferències ideològiques, de tàctiques i d’estratègies, com una simple qüestió de noms, per tant d’egos, d’ambicions polítiques personals i de clan. Des del primer moment, els noms de Cospedal, Sáenz de Santamaría i Núñez Feijóo varen ser situats a la rampa de sortida, i el militant del partit tenia dret, se suposa, a preguntar-se per què havia de prémer criteris per a l’elecció i no deixar-ho en mans de la saviesa de l’atzar –treure busqueta, per exemple.

Uns dies més tard, però, ha sorgit una altra opció que contradiu la bondat de l’anterior situació successòria: José Ramón Bauzá, que adesiara deixa traslluir una vocació política que suposam ressorgida en hores de tedi al Senat, s’ha postulat amb valentia per al càrrec que deixa Rajoy. I ho fa quan les tres opcions anteriors encara no s’han manifestat com a tals. I, sobretot, ho fa en base a unes qüestions ideològiques i no a partir de noms. Es tracta de la vertebració ideològica del partit: la teoria desbanca les anteriors opcions de manera clamorosa, perquè un partit s’ha d’estructurar entorn d’unes idees i no d’uns grups d’influència i d’amiguisme.

A més, a favor de Bauzá hi ha el seu historial com a president de la nostra comunitat: hi va deixar ben clars els seus interessos i les seves maneres, les seves prioritats. Perdre o guanyar unes eleccions –o un govern- és tan sols un afer aritmètic, podem pensar . Hi ha opcions polítiques que no tenen èxit perquè s’avancen al seu temps. A la vista dels esdeveniments dels darrers mesos, s’ha de reconèixer que l’expresident Bauzá ja estava en la línia que el PP ha cregut que havia de seguir en la qüestió catalana, i que ha posat en evidència la inhibició de Rajoy en l’atac a les arrels del problema.

No acab d’entendre algunes burles a la reaparició a l’escenari públic de José Ramón Bauzá: ell diu obertament quin partit voldria, que és un partit de dreta ben fornida –la semàntica política ho tradueix en centre-dreta, un convencionalisme ja assumit pel comú de la gent–; i, per referenciar l’ideari, ha fet esment de persones com Carlos Delgado. A més, el partit que voldria Bauzá segaria l’herba davall els peus de Ciutadans, que és, ara per ara, el gran adversari polític del PP.

Però això ja són qüestions internes del partit. Des de fora, Bauzá té l’avantatge de no enganyar ningú: un tresor en temps de la simulació sistèmica i de la mentida com a procediment habitual.

Etiquetes

Més continguts de