CORRENTIA
Opinió 06/09/2019

Per a saber el que som

Guillem Frontera
2 min

EscriptorHanna Arendt deia que no va saber que era jueva fins als quaranta anys. Sovint la Història és l’agent que et revela la identitat. Sense tenir-ne consciència, hi ha persones que viuen millor, ja que el sentiment identitari et troba encaix en el món però, en bona lògica, també et crea problemes, potser et causa sofriment. Record una nit d’estiu a la plaça de la Llonja, de Palma, menjussàvem alguna cosa amb Raimon Pelejero i l’Annalisa, Àngel Terrón i Andreu Vidal, Bàrbara Genovard i un servidor. N’Andreu parlà asprament del sentiment nacional, del nacionalisme, i l’Annalisa li va contestar que el nacionalisme neix quan et sents atacat per ser d’on ets. És igual, la cosa havia anat per aquests carreranys i ja no es va poder avançar gaire més. Els sentiments més profunds són mals de transportar per les converses nocturnes d’estiu, sobretot quan ets molt jove i et creus en possessió de nobles ideals irrenunciables, com ens passava a tots aquella nit.

M’he preguntat sovint què ens ha de passar perquè sapiguem que som mallorquins, amb tot el que això comporta. Una bona part de gent del país s’ha sentit víctima de violentes estretors sofertes per l’acció d’unes altres classes de mallorquins –administrativament parlant–, aquells que entenen l’illa simplement com el lloc d’on poden treure benefici. D’aquests n’hi ha a balquena, la seva quantitat ens crea molts de problemes, que miram de resoldre com millor podem. Òbviament, d’aquests mallorquins n’hi ha que procedeixen de fora de l’illa. La feina d’inserció al país que ens correspon –a ells els en correspon una altra– la faríem amb més convicció i eficàcia si percebéssim una clara voluntat d’arrelament a l’illa, no sols com a espai econòmic, sinó com a idea. Si ho sabem és perquè ho hem experimentat, tots hem tengut el plaer d’acollir-ne en termes d’igualtat.

Aquestes estretors –aquests menyspreus– creen un escenari històric suficientment hostil perquè aflorin les identitats anèmiques o adormides. Què ens ha de passar perquè, de la mateixa manera que Hannah Arendt va saber als quaranta anys que era jueva, nosaltres sapiguem que som mallorquins? És el principi de la recuperació real del dret a menar el país sense aquestes interferències que ens converteixen en amfitrions desganats i nebulosament perduts en un gran embull.

stats