OPINIÓ

La ruta del llaüt

Aquests al·lots del col·legi Llaüt, de Palma, devien jugar a ser feixistes, i la veritat és que, si es tractava d’un joc de simulació, se’n sortiren prou bé. Els temps de la immediata postguerra està ben documentat, i fotos d’aquesta naturalesa hi juguen un paper ben característic: vol dir això que caracteritzen tot un estat de coses –infame, diguem-ho de passada.

Els al·lots del col·legi Llaüt ens han fet un bon servei: ens han ajudat a relacionar tota una sèrie de coses que en principi hauríem pogut contemplar per separat. Ara ja és molt difícil separar la salutació feixista del caràcter confessional del col·legi i de les persones que permeteren i/o obligaren el govern a subvencionar l’empresa. Aquella mitja Espanya tan profundament catòlica, que es feia beneir per bisbes els canons que entraven en guerra contra l’altra mitja Espanya, acaba de fer-nos l’ullet, qui ho hauria de dir, al parc Bit, aquesta zona pensada per ser l’avantguarda de la innovació i el progrés: ens diu que existeix –ja ho sabíem– i que té els ous ben repartits en diferents nierons: el col·legi Llaüt no representa les masses descoratjades i desesperades que nodreixen la reaparició dels feixismes a Europa.

Amb un estimat amic parlàvem, fa poc, de l’actitud d’Albert Camus envers la guerra d’independència d’Algèria. L’amic, camusià de bona arrel, va lamentar els posicionaments de l’escriptor i ho va resumir així: “En això, Camus es va equivocar”. Home, no ho diria així: t’equivoques de carrer, per exemple, però assumir l’actitud de la metròpoli –tortures, paracaigudistes, assassinats en massa, desaparicions, etc.– no és, exactament, una equivocació, no és un error , o no és només un error – el lector ho trobarà més ben explicat a l’article d’Enric Borràs ‘Alguna cosa falla quan els alumnes et surten feixistes’.

El joc del Llaüt i la seva difusió és molt més del que podria semblar si l’aïllàssim en un suposat ambient de festa gamberra. Aquestes coses sorgeixen quan els seus protagonistes se senten forts i protegits per l’esperit general del temps. Vet-ho aquí, els al·lots uniformats del Llaüt ens confirmen i amplien allò que ja se sap des d’abans de les eleccions: el feixisme no se n’ha anat mai, la història d’Espanya l’ha fet seu i l’agombola com una mare prenyada d’ideals.

Més continguts de