EscriptorLa socialista catalana Eva Granados ha introduït en el debat polític un tema de molt de calat. Potser no s’adonava del gruix d’allò que les seves paraules posaven en moviment –potser sí–: “No creiem que la ciutadania hagi de dirimir una qüestió com aquesta”. Aquesta qüestió és l’autodeterminació.
Poques vegades s’havia llançat una censura tan greu contra la població, i poques vegades hom havia pretès rebaixar tants de graus la democràcia. Si no és per decidir sobre les grans qüestions, la democràcia és com el plat de porcellana de F. Scott Fitzgerald, que una vegada trencat, i encara que arreglat amb pega, ja no serà tret al saló per a les grans ocasions. La democràcia segons Eva Granados –i qui més, ja que empra el plural?– és una eina per mesurar la sal o el pebre bo que posam als escaldums, no per decidir si feim escaldums el dia del Corpus. Aquesta decisió correspon a les elits de la política. Atribuir exclusivament als polítics tan altes capacitats, en uns moments, a més, en què la seva reputació s’esbaldrega sense aturall, genera consternació, rialles i alulea, mescla que finalment deixarà un profund ressentiment vers la persona o el grup que proposa tal atribució.
El que batega darrere i davall d’aquesta demarcació del territori de la democràcia és una pobra concepció de les capacitats de la gent. La gent del poble és la que sap si fa falta un pont per resoldre problemes petits i grans, i la democràcia és l’eina en mans de la gent per prendre aquesta decisió fonamental. És clar, l’execució del pont requereix la intervenció de l’enginyer, perquè ni servidor ni el meu veïnat sabem quina quantitat de ferro garanteix la fiabilitat d’aquesta obra pública. Però confondre una capacitat amb l’altra és una mena d’ultratge al comú de la gent. La ciutadania té dret a sentir-se vexada, menyspreada per la senyora Eva Granados i els que justifiquen el plural emprat per ella.
I així se’ns presenta un altre problema: si l’autodeterminació la poden decidir grans personalitats polítiques com Sánchez, Casado, Rivera, Abascal i la mateixa Granados, a quins enginyers s’haurà d’encarregar el projecte tècnic i la seva execució?
Granados hauria d’haver estat més clara, hauria de fer explícit el desenvolupament de la seva sentència, i sabríem, així, què som les persones per a ella.
