Sent qui subscriu perifèric a bona part de l’establishment català, no ha deixat de sorprendre’s al llarg d’aquests darrers anys de com ha aguantat tant de temps una part importantíssima de la població,...

L’economia queda lluny de ser una ciència exacta. Es mou per expectatives i, tot i que es poden cercar fonaments per a diferents conjuntures, res no és projectable linealment, fins i tot des de...

Al llarg de tot aquest darrer temps ha estat més que temptador establir paral·lelismes entre el viacrucis del Brexit i el Procés català, diguem-ne el Catexit. Sense anar més lluny, aquests dies de campanya...

Es curiós observar què explica 'The Economist' parlant de qüestions espanyoles. El corresponsal a Madrid del setmanari de referència sembla pugnar per aconseguir l’elevat premi monetari que el ministeri...

A la que va ser vicepresidenta del govern de Rajoy me la va presentar a l'Hotel Palace un conegut polític democristià. Era, em va dir, la seva esperança blanca, necessitats com estaven de ‘bon rotllo’ per...

A la que fue vicepresidenta del gobierno de Rajoy me la presentó en el Hotel Palace un conocido político democristiano. Era, me dijo, su esperanza blanca, necesitados como estaban de 'buen rollo' para...

Per als qui no en sapigueu res, el cognom potser us sona del ministre franquista Garicano Goñi. N’és família. Però Luis Garicano és molt més que els seus ancestres. Tot i que avui és un polític de Cs, cap...

Ja són diversos els textos que han analitzat la crisi financera i el paper dels poders polítics i dels reguladors. El darrer que he llegit és el d’Ernesto Ekaizer ( El libro negro. Cómo falló el Banco de...

El sobiranisme tindrà a Catalunya la força que li doni la seva gent. No és una frase tòpica. És una constatació que ha definit el comportament electoral al llarg del temps, dintre sempre d’un eix...

Fa feredat veure com es fan servir els arguments en la guerra política que instrumentalitza la sanitat. Amb la vaga d’aquests dies se n’han dit de molt gruixudes. Vegem-ne unes poques. Primer. El problema...

Avui sortiré de l’opinió més pròpiament econòmica i em passaré a la política. Ho faig sense empegueïment, perquè el lliure pensament així m’ho demana. I no per res que em convingui especialment; més aviat...

La lectura aquests dies de 'The long economic and political shadow of history', un llibre editat el març del 2017 per dos autors grecs de cognoms impronunciables però que fàcilment i de manera gratuïta es...

Conozco a Josep Borrell. He debatido con él temas de economía europea y durante un curso fue profesor asociado en la Universidad Pompeu Fabra en una asignatura de mi área, análisis de políticas públicas, en...

Conec en Josep Borrell. He debatut amb ell temes d’economia europea i durant un curs va ser professor associat a la UPF en una assignatura de la meva àrea, anàlisi de polítiques públiques, en què compartíem...

Reencaixar Catalunya en el sistema de finançament actual requereix un trànsit des del model de necessitats fiscals avui vigent (l'administració central recapta, les comunitats autònomes clamen pels seus...

La societat catalana està políticament dividida. Cap sorpresa. Aflora el que hi ha. Voler ignorar el que pensa una part no és sumar, sinó supeditar i així malmetre la democràcia. Alguns poden veure amb...

Merkel és, altre cop, al timó. I ara té uns incentius nous, ja que es tracta del seu últim mandat. La teoria dels jocs ja diu que en l’última contesa la motivació canvia, més enllà de la preservació de la...

El país és en un atzucac. Es pot passar d’una situació aguda a una de crònica. I ens hauríem de permetre les mínimes tonteries. La majoria de la població ha ratificat un govern suspès pel govern de l’Estat,...

És comú en aquesta etapa de mudança pensar que amb bona disposició tot té solució. No seré jo qui negui aquesta possibilitat, però, com que el paper ho aguanta tot, per a ingenus permetin-me que faci en veu...

Observo estos días un final de etapa. No sé cuál se abrirá, pero la vieja, en la que hemos participado unos cuantos, creo que se ha llegado al límite. Argumentos, tiempo y paciencia no han servido para...

Observo aquests dies un final d’etapa. No sé quina de nova s’obrirà, però la vella, en la qual hem participat uns quants, crec que ha tocat sostre. Arguments, temps i paciència no han servit per reencaixar...

No sé si hi haurà nou pacte de finançament amb presència i acord de la part catalana. Però tinc clar que els mínims acceptables passen per fer un veritable pacte federal. Foedus en llatí vol dir...

Em resulta curiosa la capacitat que tenen determinats intel·lectuals i comentaristes de la política per argumentar falsejant la realitat o, senzillament, ignorant-la, apartant la mirada del que fa més mal...

Fa un poc de mandra tornar hi. Però en el debat a set dels candidats, el fragor de la disputa i la intensitat dels tuits va arribar al seu màxim amb les balances fiscals. Com que vaig sentir errors amb...

Joaquim Muns (1935-2015) ens ha deixat. Va ser professor d’organització econòmica internacional a la Universitat de Barcelona i predecessor meu al consell de govern del Banc d’Espanya. Jo també vaig fer...

'Cafè amb Llet' és la coneguda revista-martell de la suposada privatització dels serveis sanitaris. No els conec personalment, a vegades els he llegit. Conreen pomes agres i creuen que aquesta poció...

Que fàcil que resulta criticar l’economia i que necessària és la seva comprensió per encertar les mesures que més poden millorar el benestar de la gent. Faig aquesta constatació mentre observo la imatge...

Amb un enigmàtic títol, In it together, l’OCDE acaba de publicar un estudi que ha omplert moltes pàgines als mitjans, ja que focalitza el tema de moda: la desigualtat. De les quasi cent taules i gràfics de...

Arriben les eleccions i ja fa feredat el que es comença a sentir. La crisi i el seu tractament han creat tanta indignació que les proclames ja desbarren sense miraments de rigor. Es fan des de programes...

Es molt fàcil guanyar notorietat política manipulant qüestions socials que afecten la salut. Tan preuat és aquest bé i tot el que l’envolta, que mostrar-se guardià de les seves suposades essències públiques...