Ignasi Aragay

Ignasi Aragay

Director adjunt de l'ARA

La meva il·lusió sempre ha estat fer un gran diari en català, de nivell europeu. Vaig sumar-me a l'ARA quan encara no sabíem com seria l'ARA. Amb el Carles Capdevila vaig riure molt i vaig aprendre'n molt. Amb l'Esther Vera no hem parat de millorar el diari. Llegir i escriure és la meva manera de ser al món.

Contra el “sensecorbatisme”

En temps d’innovació disruptiva i progressisme progre, gosar conservar ja és anar a contracorrent. En època de populismes, defensar la responsabilitat de les elits a molts els deu sonar a heretgia. Davant...

Aquest diumenge sabrem fins on arriba la magnitud de la tragèdia

Mireu de posar-vos al cap d’algú jove que hagi de votar per primer cop. Després de la campanya electoral que hem vist, què deu pensar? La política és això? És algú que, com a bon adolescent capficat en el...

Els okupes i els monjos franciscans

L’italià Giorgio Agamben (Roma, 1942) és un dels grans pensadors d’Occident. El tema de l’origen del poder és central en la seva obra. Agamben ens recorda com al segle XIV els monjos franciscans es van...

Benvinguts al club dels desconfiats

Ja tornem a estar en campanya electoral i, ara més que mai, correm tots el perill de convertir-nos en agents involuntaris de la desinformació global. Ja fa temps que les xarxes socials s’han convertit en un...

“No em perdono haver nascut”

Amarg, cínic, misantrop, irònic i nihilista, Emil Cioran (Transsilvània, 1911 - París, 1995) va ser un antidogmàtic i antisocial radical, un inepte de la il·lusió, sempre a contracorrent de tot, un pensador...

Als joves, per damunt del soroll

Aquests dies hem discutit públicament -també en la intimitat familiar- sobre la vostra resposta a la sentència, l’esbravada contra uns cossos policials desfermats. ¿Us hem d’aplaudir pel compromís o...

La República (fallida) dels somiadors

Munic, 1918-1919. Alemanya, al final de la Primera Guerra Mundial. A la capital de Baviera, en un clima de derrota i malestar general, hi ha una gran ebullició intel·lectual i política. Autors no...

¿Qué no se entiende de la no-violencia?

Estoy preocupado, cada vez más. Los disturbios no cesan y oscurecen la protesta contra la sentencia del procés. La violencia siempre acaba convirtiéndose en un fin en sí misma. Es un desastre. Y me inquieta...

Què no s’entén de la no-violència?

Estic preocupat, cada cop més. Els disturbis no cessen i enfosqueixen la protesta contra la sentència del Procés. La violència sempre s’acaba convertint en un fi en si mateixa. És un desastre. I m’inquieta...

Raül Romeva, des de la presó amb humor

“La gent era tan violenta, que ni tan sols es va defensar”. Aquesta és la mena d’ironia que gasta Raül Romeva des de la presó. La seva mirada neta -tipus “lliri a la mà”, que dirien alguns amb la mirada...

La cara fosca d’Espanya

Ni la tristor ni l’emprenyament ni l’odi són obligatoris. La felicitat tampoc, esclar, però posats a triar... Tanmateix, els humans som força clarividents a l’hora de veure els mals i més gasius amb les...

Pere Calders: la llibertat de somiar tocant de peus al cel

Pere Calders (1912-1994) era un somiador que llegia quatre diaris al dia, un home de fantasia que tocava de peus a terra, un notari dels somnis. De tarannà escèptic, irònic i individualista, se sentia...

La reconciliación

Joan Majó publicaba un artículo interesante y honesto este viernes. Proclamaba que él no es independentista pero que siente Cataluña como su nación y comprende muchas de las razones de un independentismo...

La reconciliació

Joan Majó feia un article interessant i honest aquest divendres. Proclamava que ell no és independentista però que sent Catalunya com la seva nació i comprèn moltes de les raons d’un independentisme...

La Gernika catalana

Figures, diumenge 23 de gener del 1938. Al passeig Nou, davant del Parc Bosc, malgrat la guerra, la vida seguia. La canalla jugava. De cop van començar a caure bombes del cel. Hi va haver 16 morts i 27...

Com fer que els infants pobres no vagin de fracàs en fracàs

Quatre defensors entusiastes de l’educació van debatre aquest dijous a Santa Coloma de Gramenet, convocats per l’ARA amb la col·laboració del Banc Sabadell, sobre la importància de l’escola per arreglar...

Totes les ‘P’ del Procés

Pedagogia. La pedagogia democràtica i cívica, la incansable feina d’explicar-se, és un dels pilars que han fet créixer el sobiranisme. El dret a decidir ha estat una gran eina pedagògica. També el fet de...

Amb quines idees s’ha construït Barcelona?

El llibre que comento avui, Barcelona pròxima, és una sorpresa. Per diferents raons. És un llibre d’un enginyer amb vocació de filòsof i d’escriptor que fa una radiografia de les idees amb què s’ha...

El pitjor malson d’Espanya

Pedro Sánchez diu que li hauria tret la son haver de governar amb Podem, i Iglesias diu (i se’n desdiu, però ja ho ha dit) que no li trauria la son aplicar el 155 si Sánchez li ho manés. Els presos polítics...

Un amic diferent

La petita Elisabeth es va fer amiga de l’elegant senyor Gluck, un veí diferent, un vell simpàtic, homosexual, un punt excèntric. A la mare de l’Elisabeth, la Wendy, no li acabava de venir de gust això de...

Rubert de Ventós, la Xita i tots els amics

El filòsof Xavier Rubert de Ventós no va poder sortir ahir d’ell mateix, de les idees rebudes i els propis prejudicis, el seu habitual mètode per ser i pensar el món. Ahir li va tocar deixar als altres que...

Unitat

Dins l’independentisme, el tema, el mantra, és la unitat. És la paraula talismà. La que ens ha d’ajudar a sortir de l’atzucac. La que ens tornarà a fer vencedors. Primer era la unitat a seques. Ara és la...

“Soc l’únic nazi premi Nobel”

“Mai no s’està prou alerta amb l’esperit del temps, mai no s’empra prou la raó contra el dogmatisme ideològic, en contra de la imposició intel·lectual, vinga d’on vinga (…) Cal tenir idees clares i alhora...

De la solidaritat en diuen bonisme

De la solidaritat en diuen bonisme. De l’egoisme, sentit comú. Rere cada sensellar i cada immigrant hi veuen un delinqüent en potència. Diuen coses com aquestes: “La diversitat està bé, però no tanta”. “Ja...

Després de la sentència

La unitat de l’independentisme no és fàcil perquè l’horitzó és boirós i la realitat és grisa, i per a alguns certament negra. Aviat farà dos anys del referèndum de l’1-O i de la posterior i fallida...

“La Carme pinta la guerra per fer la pau”

“Aquest present caòtic mundial, i també català, m’afecta, em pesa. Em dona una mena de consciència de tristesa, potser això també es reflecteix en els rostres dels infants que pinto”. Carme Solé Vendrell...

Què li interessa a l’independentisme?

Heu perdut el rumb alguna vegada? Fa poc m’han contat la història d’uns pares que un matí van trobar-se a casa amb la carta de suïcidi del seu fill, que teòricament s’havia de graduar l’endemà a la...

El perill que ens assetja a tots

Prohibit criticar el rei. Ho ha dit ni més ni menys que el Tribunal Constitucional adreçant-se ni més ni menys que al Parlament de Catalunya. Com a ciutadà català em sento censurat. Com a ciutadà espanyol...

Adeu unitat, benvinguda pluralitat

Ha caigut el vel de l’embruix de la unitat. Quina unitat era? La dels independentistes? La dels sobiranistes? La dels demòcrates? La de tots els catalans? Ai, la unitat! Qui no la voldria, tan bella, tan...

La saviesa és atractiva

La saviesa és atractiva. Caigudes totes les certeses ideològiques i religioses, amb el sentit de justícia extraviat, ¿què ens queda sinó la persona, les persones concretes? Busquem homes i dones especials,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | Següent >