Només s’enfonsa Venècia? O també Itàlia, Europa, els Estats Units? També Espanya, i amb ella Catalunya? I Barcelona? M’ho preguntava fa uns dies tornant de la ciutat de Tintoretto, el pintor de la...

És trasbalsador. Et remou per dins. Els Escrits de presó (Enciclopèdia) de Joaquim Forn, sincers i senzills, no et deixen indiferent. És impossible. És com si convisquessis amb un pres, amb totes les...

Via unilateral? Potser millor línia lateral. La batalla política també es guanya amb imaginació. La desobediència serà només una conseqüència. Abans cal fer molta intendència. És més intel·ligent jugar...

A la Viena del món d’ahir, la de principis del segle XX, la jove i rica Irene, mare de dos fills, té un amant, un encara més jove pianista, i té pànic a ser descoberta pel seu marit, un prestigiós advocat...

El catalanòfil nipó Ko Tazawa, traductor del Tirant lo Blanc -hi va dedicar 10 anys-, però també de Jesús Moncada, Sánchez Piñol o Espinàs, i autor del best seller divulgatiu Catalunya i un japonès ...

Pedro Sánchez. L’objectiu del president espanyol d’aquesta tardor és consolidar la seva imatge d’estadista. Busca ocupar la centralitat, arraconant Cs i PP cap a la dreta radical, i recuperant el vot...

Jean Marie del Moral, fotògraf. Fill d’exiliats republicans: del José, d’una bona família de Jaén, i de la Pilar Mir Marquès, d’una humil família de la Granja d’Escarp. Van anar a parar al camp d’Argelers....

Després d’explicar la història de la humanitat a Sapiens i d’explicar el futur de la humanitat a Homo deus, Yuval Noah Harari (Qiryat Atta, Israel, 1976) hi torna amb 21 lliçons per al segle XXI (Edicions...

Ens ha deixat una veu lúcida i independent, forjada des de l’erudició compromesa. Un ciutadà de la polis catalana, espanyola i europea. Des del seu modest pis de Barcelona, al Poble-sec, envoltat de llibres...

El gran perill a què s’enfronta cada cop més l’independentisme és deixar-se portar per l’emotivitat, respondre sempre a cop calent, com si cada nit juguéssim un partit a vida o mort. Viure cada dia, cada...

Costa d’assimilar-ho. Mentre uns estem de vacances, hi ha ciutadans demòcrates i pacífics a la presó. Com podem considerar-ho normal? I n’hi ha a l’exili. Sí, exili polític: si tornessin també acabarien...

Comença a quallar la idea que ja no som un sol poble, com si el Procés s’ho hagués carregat i haguessin emergit, amb tota la cruesa, dues comunitats polítiques i identitàries enfrontades, una fractura...

El Procés, encara que hagi quedat a mitges, és un èxit. És un gran assoliment comunitari. En un món on la reacció a la globalització agafa a tot arreu l’aspecte del tancament nacionalista i xenòfob, des del...

I ara què s’ha de fer? És una pregunta recurrent que té mala resposta. La més honesta és dir “ara cal temps”. No hi ha full de ruta i segurament no n’hi pot haver. I potser això no és dolent. Les...

Montaigne és inesgotable. En el seu jo expressat als Assaigs hi cap tota la humanitat. Jaume Casals, filòsof i rector de la UPF, es capbussa a ¿Qué sé yo? (Arpa) en la filosofia del perigordià, d’aquell...

Els que tenien pressa han après que el camí més recte no sempre és el més ràpid. Els que tenien dubtes els han esbandit comprovant que a l’altre costat hi ha majoritàriament el granític nacionalisme...

Deia Tolstoi que, si vols educar l’alumne a través del coneixement, has d’estimar i dominar la matèria que ensenyes, i llavors l’alumne agafarà gust per l’assignatura i t’estimarà a tu. És així com podràs...

Fins i tot en un país tan petit i reconcentrat com Catalunya hi ha terres llunyanes, indrets que resten com aturats en el temps, fora de l’abast del turisme massiu i del progrés adotzenat, terres que es...

Abans de començar l’acte, entre bambolines, no les tenia totes. No es veia amb cor de llegir el text que s’havia preparat. Al matí havia anat a Catalunya Ràdio, després al barber perquè l’afaitessin... i al...

Quina mena de gent aspirem a ser? Com voldríem que visquessin els nostres fills? Com volem ser percebuts a Europa i al món? Què pretenem aportar com a poble? Realment quin futur anhelem? Abans de seguir...

Ara que el somiador Quim Torra viu una acceleració presidencial enmig d’un fre processista, la tendència a mitificar el seu passat suís, aquell temps bovinament i sentimentalment aturat, deu anar in...

Dino amb l’advocat d’un dels presos polítics, amb un alt càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i amb un alt executiu d’una empresa amb participació pública i privada. És a dir, un professional liberal...

Miquel Seguró Mendlewicz és filòsof. A l’assaig La vida también se piensa (Herder) mira d’explicar als seus amics, i de passada a tots nosaltres, per què es dedica a la filosofia. De fet, diu que no hi ha...

Pronostico que passarem del no-diàleg al diàleg de sords. I afirmo que això és un avenç. És l’únic terreny en el qual Catalunya té alguna possibilitat de sortir-se’n. El simple fet que s’instal·li un marc...

Ara que la política s’ha apoderat de les nostres vides, ara que hem esdevingut ciutadans obsedits per la llibertat, ara és el moment de dir, amb Schiller, que només la bellesa ens salvarà. Ara és el moment,...

La formació d’un Govern i per tant la fi del 155 és una victòria, igual que ho és la derrota de Rajoy. També ho van ser els resultats de les eleccions del 21-D. Però a l’independentisme li costa veure...

Si algú encara dubta del valor de llegir el Carles Capdevila és que no l’ha llegit prou. La frase és la paràfrasi d’una de seva: “Si algú dubta del valor d’estudiar, és que no ha estudiat prou”. Aquest era...

Aquests dies rellegeixo els articles del Carles Capdevila, que divendres farà un any que ens va deixar. El seu apassionat gust per la vida et trasbalsa. També el lúcid sentit comú. Ell feia poques cites als...

Si ets lector, tens molt punts per posar-te a escriure un dia o altre. Sovint es parla de Catalunya com d’un país de lletraferits, de poetes de cap de setmana. A vegades es diu com un elogi, d’altres, amb...

Benvolgut Quim, goso escriure’t a raig, sense filtres. Tu sabràs quedar-te amb el que tingui sentit. Buf!, em fas patir. Et veig entre molts focs, molt il·lusionat i alhora feble. No puc evitar pensar més...