Ens hem acostumat a la mascareta. Primer ens enrèiem dels ciutadans d’origen xinès que la portaven. Però tenien raó. I en poc temps l’hem feta nostra. L’ésser humà té una fabulosa capacitat d’adaptació, i...

Claude Monet (1840-1926) és el gran pintor impressionista francès. Qui no coneix algun dels seus quadres? Els nenúfars, les roselles, les grans escenes a l’aire lliure, la Camille... El color i la llum per...

Parafrasejant Freud, anava a titular aquest article El malestar de la llengua però hauria caigut en la visió depriment que tant es porta ara. Quina mandra. Ja ho sé que el català fa temps, fa segles, que...

Mai no hi va haver un dia més bonic,/ [...] Aquell dia cinc minuts de pluja tempestuosa / van sacsejar les roques tèbies,/ com si volguessin assegurar-se, amb una llàgrima,/ que la seva bellesa tindria la...

Som l’únic país que hem obert abans els bars que les escoles. També hem obert abans les perruqueries que les llibreries i les biblioteques. Després de l’inicial confinament total i necessari, mai vaig veure...

Portem 40 anys governant-nos i què hem après? Hem après a manar-nos? Manar vol dir pensar en el conjunt i, per tant, perjudicar algú, fer-se antipàtic a una part. No es pot fer sempre content a tothom. A...

L’any que ve farà quatre dècades que Josep Pla va morir, el dia de Sant Jordi de 1981. Els anys anteriors, el gerent del Motel Empordà i exseminarista Josep Valls va fer-hi amistat i va tenir la paciència i...

Comença a haver-hi sospitoses evidències lampedusianes que tot tornarà a ser igual o pitjor. Com passa sovint amb la història, les continuïtats soterrades són més sòlides que els aparents canvis. A part de...

Els éssers humans tenim més aigua que sang. Per això podem vessar llàgrimes i no sang. Quan vessem sang, morim. Plorar és una manera de viure la mort. És una manera de dir més del que pensem, perquè pensem...

Tinc ganes d’abraçar els amics com mai, una bona estona, amorosament enllaçats com si fos la primera vegada. Em deleixo per perdre’m pel bosc, respirar fondo, sentir a la pell aquella humitat perfumada i el...

Malgrat que l’any passat va rebre el Premi Internacional Catalunya, poca gent coneix l’escriptor, acadèmic i activista kenià Ngugi wa Thiong’o (1938), una part important de l’obra del qual ha estat...

Tota la vida he defensat la feina dels mestres, dels bons mestres, que sou la immensa majoria. Sempre ho fe fet. N’estic profundament convençut. En els meus més de trenta anys de professió periodística, he...

Estic segur que hi ha molts mestres disposats a dedicar part de les seves vacances a ajudar els alumnes a tenir un estiu diferent, alhora formatiu i divertit. Perquè la disjuntiva per a molts nois i noies...

Rafel Nadal no les ha trepitjat totes, ni molt menys, però les ha trepitjat bé. Des de les Eòlies -amb Stromboli com a joia de la corona- fins a Creta i Xipre, passant per les Cíclades -Naxos!-, per Patmos,...

La normalitat no tornarà del tot fins que el públic, alegre i il·lusionat, ompli sense cap recança, com en els bons temps, el Camp Nou fins a la bandera per veure Messi. Fins que aquest moviment catàrtic no...

A imitació del Hans Castorp de La muntanya màgica de Thomas Mann, en el qual està inspirat, Jan Castres és un ésser insegur, pretensiós, influenciable, emotiu... També és un roí mentider que enganya i...

Ara tot costa una mica més, oi? En especial tenir il·lusions. Què podem esperar d’una vida en reclusió? Hi ha alguna cosa per celebrar? L’esperança callada de tothom és no contagiar-se, que el virus passi...

No vaig aprofitar mai prou el mestratge de Víctor Alba, un periodista singular, amb una vida de pel·lícula. El vaig llegir, sí. A vegades venia a la redacció de l’Avui i parlàvem. Però no el vaig anar a...

Haurem d’esperar sense desesperar perquè tot torni a començar. Plou i, reclosos a casa, pels vidres regalima la nostàlgia de quan sortíem al carrer sota el paraigua. Fa sol i, reclosos a casa, des de la...

Molt abans que el coronavirus buidés de vida els carrers de Nova York, Ponç Pons hi va viatjar convidat a fer un recital. Parlem de fa més d’una dècada. Però no hi va anar sol. Va anar-hi acompanyat de la...

Passen el dies i ja no sabem en quin vivim. Avui és diumenge? Tancat a casa pots perdre fàcilment la noció del temps. Tots els dies semblen iguals, pastats, encadenats. No venen convidats, quasi no surts al...

Fahrenheit 451 és sens dubte una de les millors defenses de la llibertat, sobretot de la llibertat de creació. I dels llibres, esclar, de la memòria de la humanitat. És la distopia d’un món sense llibres on...

El món no s’acaba. Tranquil·litat i bons aliments. En situacions excepcionals és quan més falta fa el sentit comú. Per desgràcia, el canvi de la passivitat a la sobreactuació que han demostrat els nostres...

Per a què serveix llegir? És la típica pregunta que et pot fer un infant i que a alguns, que portem mitja vida amb un llibre entre les mans, ens resulta desesperant. Però ens hauríem d’empassar el nostre...

Quantes vegades ens enganyem a nosaltres mateixos? ¿La DUI va ser un farol, una enganyifa? Copiar, plagiar, imitar... ¿és enganyar o és aprendre? Qui enganya més: el polític que juga a fer el que creu...

Dones solitàries, algunes resistents, d’altres embogides, algunes degradades, d’altres bondadoses. Dones de l’Oest Mitjà nord-americà rural, l’Amèrica profunda, Iowa, el cor dels Estats Units. Dones per a...

Quina mania té alguna gent de buscar enemics sota les pedres. Quina mania de considerar que les coses només es poden fer d’una manera, i que precisament la d’ells és la bona. Quina mania de reduir-ho tot al...

Si encara no heu llegit Antoni Vidal Ferrando, francament no sé a què espereu. La seva torrencial i genuïna riquesa lingüística, el seu món bigarrat de tendreses contradictòries, no us deixarà indiferents....

La Roser. Forta, lluitadora, va pujar sola dos fills durant la postguerra i ha estat una àvia estimada pels seus i pels veïns. Va espavilar-se tota sola fins al final. Feia temps que havia decidit que el...

El 1934, un any després que Hitler fos nomenat canceller del Reich pel cap de la República de Weimar, Joseph Roth, que pràcticament des del 1925 ja no vivia a Alemanya, va escriure L’Anticrist, una...