J.A. Mendiola

“Ewig, ewig, ewig”

El títol és el mateix que vaig utilitzar quan Josep Vicent i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears la varen interpretar en el setè concert de la temporada a l’Auditorium i que una petita errada el va...

Cap al quart de segle

Programa de mà de luxe per concloure el XVIII Festival de Música Castell de Bellver 2014, on per cert tampoc hi havia gaire representació institucional cultural, encara que no sé per què he escrit...

Deliri del deliri d’una nit d’estiu

S’acosta el final de la segona edició de Jardí desolat, dedicada, com no podia ser d’altra manera, a William Shakespeare, l’any del 450è aniversari i, per tant, una mica de resum improvisat no sembla una...

El sord que sentia l’infinit

Tercer concert del XVIII Festival de Música castell de Bellver, amb el pati de butaques ple de gom a gom i els inconvenients habituals de l’espai. En qualsevol cas, un programa interessant, sobretot pel que...

No era el dia

Teatre Goya.- Fa dos diumenges, aquest diari dedicava el suplement Rar a Josep Maria Pou, i val a dir que el definia perfectament, o almanco això em va semblar. Diríem que em va confirmar la impressió que...

image-alt

Repetició de la jugada

Un altre cop Turandot de Giacomo Puccini al teatre Principal de Palma, i van cinc de les vint-i-quatre vegades que el compositor de Lucca s’ha pogut escoltar a les vint-i-vuit edicions de la Temporada...

De primera magnitud

Cinesa.- Des de l’Opéra Bastille, transmissió en directe de La traviata, de Giusseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave, basada en la no menys famosa novel·la d’Alexandre Dumas fill La dama de...

Sense títol

Som de l’opinió que un titular d’una crítica no ha de definir el que diu el text per la senzilla raó que ja elimina qualsevol interès en cas de tenir un hipotètic lector. De fet, en aquesta ocasió...

La vida en viu

Rosales. Entre les moltes virtuts que té Jaime Rosales, una de les que més destacaria és que mai no deixa indiferent. Potser t’agradi més o menys, fins i tot potser no t’agradi gens, però mai el que no...

Versions i versions

Teatro Real. - Les contes d’Hoffmann o el testament de Gerard Mortier. Aquesta és la darrera criatura concebuda per qui va ser director del Teatro Real. M’hauria agradat que m’hagués agradat aquest encàrrec...

image-alt

Delícies àuries

Després d’haver sentit, dilluns, el darrer concert de la temporada d’Studium Aureum, com és costum a l’església de Santa Creu, el que el cos em demana és fer un ‘copiar-aferrar’ del text que presideix el...

Delícies barcelonines

Liceu. La valquíria, primera jornada de la tetralogia de L’anell del nibelung, després del pròleg, que sota el títol de L’or del Rin es va representar la temporada passada, també amb direcció artística de...

La condició humana

‘Snowpiercer’. No sé què pot costar un blockbuster de ciència ficció fet als Estats Units, però està clar que si no supera els cent milions de dòlars no es pot considerar un títol d’aquestes...

‘Crescendo’

Simfònica. El crescendo musical es refereix a la intensitat, però en aquest cas el vull utilitzar com a metàfora referida a la qualitat de l’onzè concert que divendres vespre l’Orquestra Simfònica de les...

El mirall i la finestra

E stúpids, escrita i dirigida per Blanca Bardagil i Ferran Rañé, encara que als crèdits posi tan sols el nom de la primera com a responsable de la direcció, és un espectacle inspirat en Les lleis...

Turturro no és Woody Allen

Auditòrium. El desè concert de la temporada, que l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears va interpretar divendres a l’Auditòrium, dirigit pel director titular, es va convertir en un altre caramel per...

El que i el com

Laura Calvet, Roger Casas de Matos, Juanjo Herrero, Andreu Martínez, Albert Mèlich, Ilona Muñoz, Mercè Sancho de la Jordana, Jaume Sangrà i Estitxu Zaldua, dirigits per Montse Bonet, són els protagonistes...

“Entre dos segles”

Studium Aureum.- De nou aquest petit miracle de les nostres illes que atén per Studium Aureum, heterònim de Carles Ponseti, que a l’auditori del Conservatori havia d’oferir La cançó de la Terra de Gustav...

Autodocumental, és a dir, “vamos a hacernos unas pajillas”

Buenafuente.- El culo del mundo és la primera pel·lícula que dirigeix Andreu Buenafuente, probablement el més famós, conegut i reconegut presentador d’un late show a Espanya. Es tracta d’un documental que,...

Humanitzar l’heroi

Teatro Real. No hi ha hagut ni un comentari sobre el Lohengrin que es representa al Teatro Real que no coincideixi en el fet que no sembla una producció de Gerard Mortier, com si d’un regal de premonitori...

Molt a dir

R ien à dire al Teatre del Mar, amb la Companyia Leandre, dirigida per Leandre Ribera i interpretada per Leandre Ribera, tota una garantia de passar una hora agradable, molt agradable. Humor blanc, molt...

La intemporalitat dels clàssics

Conservatori. A l’auditori del Conservatori, The Messiah , l’obra més coneguda, reconeguda i interpretada de Georg Friedrich Handel,  tal com la va escriure el compositor barroc alemany que es va traslladar...

El valor afegit

Les circumstàncies m’obliguen a fer una crítica no gaire convencional pel que fa a la Tosca que diumenge s’estrenà al teatre Principal de Ciutat, segona entrega de la 21a Temporada d’Òpera, que no són...

Per a les grans ocasions

Jonas Kaufmann al Liceu era, com és de suposar, un dia “per a les grans ocasions”, d’aquests que no s’obliden, d’aquests de “jo hi era” i tantes coses més que el feien un dia especial, molt especial. Per...

Shakespeare i l’‘slapstick’

Contemporitzar Shakespeare sabem que és una tasca del tot innecessària, perquè si algun autor ha transcendit calendaris i altres estris de mesurament que han condemnat el temps a viure encapsat, aquest ha...

image-alt

Dos, cinc, cinc

El titular és més eloqüent del que sembla a l’hora de definir una mica què és Aldarulls. Aquest enfilall de nombres no és altra cosa que la combinació dels components principals de la funció. Dos autors,...

No hi ha molta cosa

La salut, la mala salut, del teatre ha estat sempre un tòpic que des de sempre rodola per sobre d’una cinta sense fi i de la qual es parla en un to de veu luctuós, com si al malalt li manquessin dues...

Contant i “veriuant” històries

E l mono, de Pot de Plom, o també de Xavi Castillo, que és qui l’ha escrita, dirigida i interpretada, de nou al Teatre del Mar. Amb el vestuari han gastat poc, a tot estirar, els vestits i cascs per quan...

El que importa

T osca al Liceu es va presentar com una opció “comercial”, per fer caixa que en diuen, per assegurar-se el màxim nombre d’espectadors possible, i l’òpera de Puccini està clar que és un reclam infal·lible...

Teatre de Barra. ‘Llei seca’

El carrer de Sant Magí es torna a convertir en escenari teatral i aquest cop ho he vist des d’una altra perspectiva, que crec que cal explicar. Vaig ser membre del jurat que seleccionà les sis obres que es...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Següent >